La Transéquia recupera sensacions per poder tornar als 5.000 participants prepandèmia

La 39a edició de la Transèquia ha estat la de la tornada a la normalitat després de dos anys de mesures sanitàries per pal·liar els efectes de la pandèmia. Tot i que l’organització de la jornada es s'a mostrat més que satisfeta amb els 3.874 participants i els 450 voluntaris que hi han format part, la coordinació de l’esdeveniment ha assumit que cal repensar alguns aspectes per poder arribar a més gent. La darrera edició que es va celebrar amb normalitat va ser la del 2020 i va comptar amb la participació de més de 5.000 persones. 

Quant a aquesta davallada de la participació en relació amb les xifres habituals que assolia la Transéquia abans de la pandèmia, la directora de la Fundació Aigües de Manresa- Junta de la Séquia, Laia Muns, ha dit que «cal acabar de veure què és el que ha frenat a no arribar a tanta gent». Per Muns, és molt important que s’hagi pogut organitzar la Transéquia sense restriccions, però fa falta veure quines estratègies fan servir per atraure a més públic. 

Dulce Herrero : «El paisatge que teniu per aquí és espectacular, segur que tornaré»

Una de les causes d’aquesta baixada de la participació podria ser la pujada dels preus de les inscripcions d’última hora. Si es parteix del 2020 com a punt de referència, els preus d’aquesta edició han estat molt similars si la inscripció es feia a l’avançada. El que més ha canviat des de llavors és que si algú s’apuntava avui mateix, li resultava molt més car. A tall d’exemple, fer la caminada des de Balsareny tenia un cost de 21 euros si algú s’apuntava avui mateix, 16 euros si es feia entre el 27 de febrer i el 3 de març i 12 si algú s’inscrivia abans del 3 de març.

La gran novetat que s’ha introduït en l’edició d’enguany ha estat la ruta d’aventura de BTT que tenia un recorregut sorpresa i es va fer amb l’ajuda d’un GPS. Carles Badia, Josep Largo i Sergio Núñez són tres manresans que van apuntar-se a aquesta experiència. La seva valoració de la ruta ha estat molt positiva, «l’entorn és espectacular i fer aquesta mena de camins et demostra que no cal anar gaire lluny per veure coses maques», diu Largo. 

No obstant això, el seu company Carles Badia ha puntualitzat que al final de la ruta el GPS els ha enviat indicacions errònies, i per això han trogat una mica més del que havien pensat a completar la ruta. «No sé si ha sigut cosa nostra, però sobretot al final anàvem bastant perduts», explica. 

Un gran reclam turístic

Una bona part de les persones que han participat en les quatre modalitats de la séquia (caminant, BTT, corrent o handbike) eren de fora de la Catalunya central, segons dades que estima Aigües de Manresa, al voltant del 30%. Lluís López és de Terrassa i ja és la tercera vegada que ve a Manresa per fer la Transéquia. «Jo l’he fet corrent i la meva dona, la ha fet caminant, els meus sogres són de per aquí i com ells sempre hi havíem participat, ens hi van engrescar», relata. 

Pels membres de l’organització de l’esdeveniment, la Transéquia es podria convertir en «un gran reclam turístic». Segons Laia Muns, Bages Turisme va encarregar un informe a la Diputació de Barcelona sobre l’aprofitament turístic de la Transéquia, «la idea és estudiar quines propostes podem incorporar de cara a l’any que ve per ser esdeveniment de referència», explica. 

Una caminada per tothom

La Transéquia s’adapta a les condicions físiques de cadascú gràcies a totes les modalitats que hi ha. És una activitat esportiva i de lleure que es desenvolupa en un ambient molt familiar i distès, sobretot en les darreres etapes del recorregut. 

Els caminants van poder escollir la distància a recórrer en funció del punt de sortida que triessin, vint-i-quatre quilòmetres des de Balsareny; divuit des de Sallent o deu si se sortia des de Santpedor. Francesc Porta i Remei Manubels, de 76 i 67 anys respectivament, han fet el recorregut sencer de la Transéquia des de Balsareny fins al parc de l’Agulla. «Ja fa molt anys que participem a la caminada, fa temps la fèiem corrent, ara ja no podem, però estem molt contents de poder caminar vint-i-quatre quilòmetres a la nostra edat», explica ell, rialler.

El municipi amfitrió

 Aquesta és la segona edició de la Transéquia en què s’assigna el títol d’amfitrió a un dels municipis pel qual passa el canal medieval, aquest any ha estat Balsareny. 

L’alcaldessa del municipi, Noèlia Ramírez, ha assegurat que «ser el municipi amfitrió ens permet portar una petita part de Balsareny a la Transéquia per mostrar la riquesa cultural del nostre municipi». Al parc de l’Agulla hi ha hagut una mostra de gegants, ball de bastons i com no podia ser d’una altra manera, dels traginers de Balsareny. 

Tot i que fa només tres setmanes que es va celebrar la gran festa que recordava l’ofici de traginar, l’alcaldessa de Balsareny recorda que a l’abril és la Festa Major del municipi i creu que el fet d’haver estat els amfitrions de la Transéquia «anirà molt bé per la festa». 

Transéquia 2023: Així s'ha viscut l'arribada dels participants al Parc de l'Agulla

Sis mesos de feina per a un matí de natura i esport

Capses, moltes capses, ahir, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa i molt moviment de gent per preparar la Transéquia, que avui viu la 39a edició. Muntar l’esdeveniment comporta mig any de feina i la implicació de més de 500 persones, amb un nucli dur de 16.

La Transéquia, mig any de feina per a un matí de natura i esport

Subscriu-te per seguir llegint