Sebastià Catllà Fernàndez, triatleta d’elit i conseller delegat d’Oliva Torras: «Sempre, en la feina i en l’esport, gaudeixo molt»

Té un extens currículum com a esportista de primer nivell. Encara és campió del món de triatló d’hivern en la seva categoria. Ha estat a la selecció estatal i el seu historial de premis guanyats és llarguíssim. És el responsable de la sessió de triatló de la PC Bonavista-Collbaix, forma part del consell d’administració del Bàsquet Manresa i, durant set anys, va presidir el CB Manresa 2015, l’entitat que agrupa els equips de formació de la primera entitat del bàsquet local. També va ser impulsor i fundador de l’Escola de Ciclisme de Manresa. Sebastià Catllà Fernández, nascut a Manresa fa 51 anys, té una destacada projecció social com a conseller delegat del grup empresarial Oliva Torras. L’empresa va néixer el 1945, fruit de l’empenta de dos emprenedors, Lluís Oliva i Jaume Victori. Actualment, superats els 75 anys de vida, conviuen harmònicament les dues branques familiars, amb Ramon Mandaña, també conseller delegat, i el seu germà, Jordi. Catllà viu a Fals, amb la seva dona, Anna, i els seus fills, Arnau i Guillem. El seu pare, Sebastià Catllà Calvet, ha rebut múltiples reconeixements com a empresari i per la seva implicació en entitats, com Ampans, on ha estat president els darrers anys, el Centre de Formació Pràctica i d’altres.

Vostè és més conegut com a esportista d’alt nivell o com a empresari d’Oliva Torras?

Meitat i meitat, no sabria dir què pesa més. Per la part d’empresa hem superat els 75 anys i sempre hem anat creixent i, en la darrera etapa, Oliva Torras s’ha convertit en un grup d’empreses amb una producció diversificada. Pel que fa a esports, vaig començar com a esquiador del MAN i, posteriorment, gràcies al pare, vaig entrar en el món del ciclisme. Va ser la base per competir en duatlons i triatlons. Veus que, a mesura que passa el temps, guanyes curses; primer campionats de Catalunya, després d’Espanya, i t’acaben portant a la selecció en campionats europeus i mundials. Sempre, en la feina i en l’esport, gaudeixo molt.

Per assolir les fites esportives que ha aconseguit també hi deu pesar el factor genètic.

I tant!, el pare sempre ha fet ciclisme. Arribar a dalt ha costat, però encara té més dificultat mantenir-s’hi. La suma d’aptitud i actitud permet que encara pugui fer esport, ja a un altre nivell.

El seu pare, Sebastià Catllà Calvet, se’l considera un empresari modèlic i amb una gran implicació social.

Va ser un dels impulsors del Centre de Formació Pràctica. Ha estat a la Cambra de Comerç, Sant Andreu Salut, PC Bonavista, etc. Ha presidit Ampans i la Patronal Metal·lúrgica. Té uns principis i uns valors que són els de la família. Procurem transmetre’ls a tothom que forma part del grup. Crec que se’ns coneix bé a la comarca i, en la mesura que podem, mirem d’ajudar. Sempre hem estat oberts que vinguin estudiants a fer pràctiques. En el cas d’Ampans, molt abans que el pare en fos el president, ja hi vam incorporar usuaris. Primer, eren tres o quatre, i ara ja en són onze els que treballen, de forma estable, amb nosaltres.

Aleshores ja vau comprovar les capacitats d’aquestes persones.

Vam ser la primera indústria de la comarca que vam fer el pas i n’estem orgullosos. El més bonic és que se senten un més de la plantilla. Se senten útils i se’ls tracta igual que a tots.

El seu pare és el president del grup.

Ell és el nostre primer consultor. No el tenim en el dia a dia, però sí que hem d’aprofitar la seva experiència. Sempre ens diu que tot el que fem s’ha de posar en una balança. Si els encerts pesen més que els desencerts, doncs endavant.

Molta gent encara li deu demanar com s’ho fa per combinar esport de primer nivell i ser directiu d’una empresa gran?

Sempre he tingut clares les prioritats: empresa i família. L’esport és un hobby que m’ha permès arribar a l’elit. He tingut la sort de tenir unes aptituds que em van permetre estar al mateix nivell que companys de la selecció entrenant la meitat o menys d’hores. Algú m’ha dit que hauria d’haver estat professional de l’esport, però per a mi sempre ha estat una afició. Han passat els anys sense deixar de fer mai esport. M’agrada, en gaudeixo i ho necessito. L’esport és una manera d’aclarir la ment de les preocupacions del dia a dia. Desconnecto i torno a la feina amb més forces per superar reptes.

L’empresa ha superat els 75 anys amb la implicació de tres generacions.

Nosaltres i altres trenquem aquella dita que la tercera generació és la que enfonsa les empreses familiars. Sempre hem crescut, i la tercera generació no ha estat una excepció.

En la vostra empresa, la propietat està repartida entre dues famílies.

Sempre ens hem avingut molt i crec que aquesta és una de les claus de l’èxit. Hi ha bona entesa i el fet de compartir objectius facilita el creixement.

Periòdicament, es té coneixement que incorporeu noves línies de negoci. Quines són actualment?

La casa mare del grup és Oliva Torras, que encara fa productes metàl·lics per a diferents clients. En els darrers anys, amb la tercera generació, s’han creat noves empreses o línies de negoci. Mount&Drive Kits ofereix solucions per a la refrigeració de vehicles industrials; Railway està centrat en el sector ferroviari, en especial, l’interiorisme (vegeu fotografia); SMI 2000 fabrica màquines per al sector recreatiu; Meypar, especialitzada a oferir solucions per als pàrquings, parquímetres i aparells per als peatges d’autopistes. A més, som socis d’altres empreses: Control Live, GPA Innova i Showee.

Cada vegada la tecnologia té més pes en les vostres empreses.

És una evolució natural. Inicialment Oliva Torras era una caldereria que es va convertir, en la segona generació (Sebastià Catllà i Francesc Solé), en una empresa de fabricació de xapa fina. En la darrera etapa, fem producte totalment acabat, amb la tecnologia pertinent, per posar-lo directament al mercat. L’empresa ha canviat en les darreres dècades per incorporar-hi més valor afegit.

Hi haurà quarta generació?

Sí, el meu fill gran està acabant enginyeria industrial i ja ha fet pràctiques a l’empresa. Nosaltres no li hem imposat el camí. Ha estat iniciativa seva. I el petit també mostra interès per la tecnologia.

Donaria per bo el símil que portar una empresa és com fer una cursa de fons.

És com una marató o més, perquè, a més a més, s’han de trampejar les crisis periòdiques que ens afecten. En aquests períodes de crisis hem procurat accelerar projectes que teníem pensats.

Heu fet públic que també us introduiu en el sector sanitari.

Ho fem amb Control Live, amb qui som socis. Són uns llits cadira pensats per a persones que fan estades a centres assistencials. Facilita la vida al pacient i al cuidador. És un sector que, previsiblement, evolucionarà molt en els propers anys.

Hi ha algun lloc sorprenent del món on podem trobar productes fets a Oliva Torras?

És possible trobar-ne a qualsevol lloc del món. Mèxic, per exemple, és un dels principals mercats de Meypar. Als Estats Units està ple de suports per refrigerar vehicles industrials que són nostres. Hi ha productes nostres, com els destinats al sector ferroviari, que es troben per tot el món, tot i que no es visualitza cap de les nostres marques.

Les empreses, a mesura que es fan grans, tendeixen a multiplicar reunions i burocràcia.

Mantenim l’esperit d’empresa familiar. S’han de fer reunions, però marcar un límit horari.

Esteu ubicats al polígon del Pont Nou. Quan veurem el sector ben urbanitzat?

Fa molts anys que se’n parla i sembla que en un futur proper podrien començar les obres. Un dels problemes és l’elevat cost que tenen les obres. Una possible solució per avançar seria que fos un polígon industrial-comercial. Seria més atractiu.

L’han temptat mai per la política?

Sí, però no és la meva aspiració. Ja estic molt ocupat amb les responsabilitats actuals.

Com a dirigent del Bàsquet Manresa, l’ampolla, la veu mig buida o mig plena?

Soc de veure l’ampolla mig plena. La temporada actual no és la desitjada i tots tenim al cap la temporada passada extraordinària. Estem acostumats a patir i a lluitar. Ens en sortirem.

Subscriu-te per seguir llegint