En Comú Podem alerta dels intents d’acabar amb els drets socials
La candidata a l’alcaldia de Manresa, Ana Querol, avisa que l’extrema dreta reaccionària posa en dubte les conquestes adquirides per les dones
Redacció. Manresa
En Comú Podem va alertar ahir a Manresa que els drets de les dones i els drets socials en general estan en risc. Drets que en molts casos ja s’havien guanyat, va avisar la candidata a l’alcaldia de Manresa, Ana Querol. Va ser durant l’acte del Dia de la Dona que En Comú Podem a Catalunya va centralitzar a la capital del Bages.
L’acte va tractar sobre els drets sexuals i reproductius, la igualtat social i l’accés a la salut de les persones. Hi van participar Daniela Sanque, de «Causa justa por el aborto» de Colòmbia; l’activista defensora de les dones d’Andorra Vanessa Mendoza Cortés; la representant de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius de Catalunya, Almudena Rodríguez; la responsable de feminismes de Manresa En Comú, Laura Oliva; i l’alcaldable, Ana Querol.
Va ser Querol qui va advertir que tot i que «la llei ens avala», hi ha reptes pels quals cal continuar lluitar perquè en realitat, va dir, els drets de les dones no són prou coneguts tot i que hi ha hagut una lluita social al darrere per aconseguir-los. Va declarar que l’extrema dreta reaccionària està posant en dubte els drets assolits, i que aquests estan en risc.
No tan sols a Cataunya o a l’estat espanyol, sinó arreu. És el cas, va dir, d’Andorra, on la situació «no és tan fantàstica com pot semblar». L’avortament està prohibit en tots els supòsits.
I d’Andorra hi havia Mendoza Cortès. Té pendent una causa judicial per les seves crítiques al govern andorrà. «No només ens han denunciat, sinó que ens han linxat», va dir. Va explicar que és psicòloga experta en violència sexual, i que havia d’atendre dones embarassades a causa d’una violació que volien avortar. «Anem a llocs segurs on fer-ho». Majoritàriament a Catalunya. Atenen entre 40 i 50 dones cada any. «No fem res il·legal, però patim represàlies», va assegurar quan, en canvi, Andorra és als ulls de la majoria un país idíl·lic i turístic.
Per la seva part Rodríguez va exposar que hi ha una ofensiva «fonamentalista» global que utilitza entre altres el discurs contra les dones com per exemple negar la violència de gènere, per aconseguir l’objectiu d’acabar amb les democràcies, els estats de dret i instaurar una agenda econòmica ultraliberal. Va recordar que s’acosta un període d’eleccions, i que cal «defensar els drets socials per damunt de tot».
Per altra banda Ana Querol, ha respost la proposta de Recepta Social Electrònica plantejada per l'alcaldable de Junts per Manresa, Ramon Bacardit, dient que seria «malgastar diners que no ajudarien ningú». Per la candidatde Manresa En Comú Podem «el que va proposar el candidat Bacardit, no és útil socialment, no és eficaç econòmicament i mostra un gran desconeixement de la funció dels serveis socials». I rebla que només serveix d’eslògan per fer el que «fa sempre la dreta: intentar estigmatitzar a les persones en situació de pobresa o vulnerabilitat, posant especialment el focus en les nouvingudes, que han de recórrer als ajuts i serveis socials».
La candidata es pregunta si no seria millor optar per una Manresa i un país més just «concentrant-nos en perseguir el frau fiscal, que puja al 20%. Suposa un 9% de la recaptació de l ‘IRPF i significa un 0,7% del PIB. Els defraudadors són rics i poderosos».
- Top 5 fruites que contenen més sucre i que cal reduir-ne el consum
- Mor una dona d'uns 80 anys en caure a les vies del tren de mercaderies de Ferrocarrils a Sant Fruitós de Bages
- Detenen tres persones relacionades amb la mort violenta d'un home a Callús el febrer passat
- Els embassaments s’omplen a bon ritme i el Govern es pot replantejar les restriccions
- Amat-Piniella: La nota inèdita que va poder enviar a la seva dona des de Mauthausen el 1941
- Una parella de Sant Fruitós de Bages participa a "Factor X" amb un "himne contra la grassofòbia
- Els sis millors restaurants del Passeig de Manresa, segons els lectors
- Un estudi confirma que presos del règim franquista van construir la carretera de Coll de Jou a Pont d'Espia