La coordinadora de familiars de residents en geriàtrics denuncia a Manresa la "mercantilització"

Va demanar en una taula rodona organitzada per la plataforma de gent gran revertir la privatització

L'acte amb Montse Margarit, Matilde Muñoz, María José Carcelén, Núria Francisco, Anna Arrufat i Anna Valverde

L'acte amb Montse Margarit, Matilde Muñoz, María José Carcelén, Núria Francisco, Anna Arrufat i Anna Valverde / Francesc Galindo

Francesc Galindo

Francesc Galindo

María José Carcelén presidenta de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 va denunciar a Manresa la "mercantilització" de l'atenció a les persones grans i va reclamar revertir la seva privatització.

Va ser durant la taula rodona organitzada per la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els drets de la Gent Gran que va comptar amb la presència també d'Anna Valverde, directora de la residència de la Font dels Capellans; Anna Arrufat, infermera de la mateixa residència; Núria Francisco, treballadora social de la residència Relat, d'Avinyó, i Matilde Muñoz, familiar de resident. L'acte va ser moderat per Montse Margarit.

La taula rodona va tenir una part dedicada a explicar al públic que omplia la sala d'actes del Casino, com en l'anterior debat dedicat a la sanitat pública, el funcionament dels centres geriàtrics des d'una vessant tècnica, les llistes d'espera d'ingrés i necessitats de millores en múltiples fronts.

Primers aplaudiments

Els primers aplaudiments de l'acte els va fer esclatar María José Carcelén, que ja va advertir des de l'inici que ella era allà amb les mans lliures per reivindicar una millor atenció a les persones grans des del punt de vista dels familiars.

De forma directa va exposar que resulta incompatible amb una bona atenció a les persones ingressades en centres geriàtrics que l'objectiu dels grups d'inversió i les empreses de l'Ibex 35 que dominen el mercat sigui aconseguir beneficis. "Com si les persones fossin totxos", va dir. "Quan les persones són un negoci, si no surten els números s'incompleix la ràtio de personal o es dona una alimentació de poca qualitat", va afegir.

Dèficit "bestial de places"

En un context de dèficit "bestial de places", sense un pla de creació de residències públiques, amb mancances en la inspecció pública de les residències, llistes d'espera d'anys, amb residents i famílies separats -en ocasions- per grans distàncies, poc personal i mal pagat, usuaris fora del sistema públic de salut, una llei de dependència amb ajuts que arriben quan molts ja han mort, el terreny estava abonat perquè passés una desgràcia monumental amb la covid-19.

El pitjor ha estat que un cop passada la pandèmia en comptes d'afrontar les mancances i generar un punt d'inflexió "anem en la direcció contrària", va dir Carcelén.

Des del seu punt de vista, la solució passa per evitar la "mercantilització" i revertir la "privatització" del sistema d'atenció a les persones dependents.

La mestra jubilada Matilde Muñoz va reblar que "després de la covid s'havien d'arreglar moltes coses i no s'ha arreglat res". Va destacar la importància de la formació del personal.

La directora de la residència de la Font dels Capellans, Anna Valverde, va recordar com amb la pandèmia es treballava 12 hores diàries de dilluns a diumenge, els protocols canviaven cada pocs dies i havien de treballar amb mascaretes de paleta. Va apuntar la "precarietat" de convenis del sector.