A Manresa, entre un 8 i un 10 % de l'aigua potable es perd a causa de fuites

A Manresa l'aprofitament de l'aigua va ser del 82,6 % el 2022, una xifra que l'empresa municipal considera bona

Obres d'Aigües de Manresa a la carretera del Pont per arreglar, en aquest cas, una avaria en una claveguera

Obres d'Aigües de Manresa a la carretera del Pont per arreglar, en aquest cas, una avaria en una claveguera / J.M.G.

Jordi Morros

Jordi Morros

A Manresa, entre un 8 i un 10 % de l’aigua potable es perd a causa de fuites a la xarxa. És el càlcul que fa Aigües de Manresa. Entre un 5 i un 7 % no es registra per errors en els comptadors a ls cases; entre un 1 i un 2 % no es controla el consum perquè es tracta d’hidrants pel rec o per netejar carrers; i també hi haurà un 1 % directament de fraus.

Això suposa que el rendiment de la xarxa d’aigua potable a Manresa se situa entre el 80 i el 85 %. El 2022 va ser, concretament, del 82,6%, que «és una molt bona xifra», segons el director d’explotació de l’empresa pública, David Güell. La resta, el 17,4, són fuites, consum no autoritzat, rec o el frau esmentat.

A Catalunya, l’aigua registrada és del 78,5 %, segons dades que ha fet públiques recentment l’Agupació de Serveis d’Aigua. Un 10 % serien fuites i un 11,5 consums no registrats.

Aigua que surt i que arriba

Güell explica que «nosaltres el que sabem és quanta aigua hem donat des dels dipòsits. I sabem l’aigua que ha arribat a les cases de la gent. La diferència és el que en diem pèrdues». Poden ser fuites de la xarxa, també l’aigua que s’agafa dels hidrants per regar o netejar la ciutat, o els fraus.

De les fuites pel mal estat de la xarxa, Güell assegura que hi pot haver una canonada que estigui espatllada «i que nosaltres no sapiguem perquè el que per és molt poc. La suma de moltes canonades avariades i amb pèdues, però, fa que s’arribi a aquest 8 o 10 %. És aigua que «acaba anant al freàtic», fa notar Güell. Pròpiament no es perd però «és una llàstima perquè és aigua que has potabilitzat, no l’has pogut lliurar pel seu consum i la deixes de tenir controlada».

«Sempre estem fent recerca de fuites», comenta, «i ara ens ho mirem més intensament». Si hi ha diferències entre els metres cúbics hora que surten dels dipòsits respecte el que seria normal és que hi pot haver una fuita. A partir s’intensifica la vigilància per controlar on pot ser.

Güell comenta, també que hi poden haver errors en els comptadors de les cases, sobretot quan hi ha poc cabal, perquè llavors no afinen el que seria desitjable.

De cara a l’estiu

«La gent s’ha de mentalitzar que la situació és complicada», insisteix Güell. I més tenint en compte que s‘acosta l’estiu i «ve el temps que habitualment puja el consum». Enguany es limitarà poder omplir piscines o el rec, però «hem de veure què passa. Estem a l’expectativa perquè en condicions normals a l’estiu augmenta el cabal».

Si no plou tindrem un problema. No només Manresa, reflexiona Güell. «Estadísticament, en un moment o altre ha de ploure, i mentrestant treballem en un pla de sequera que ens permet contenir i intentar revertir la situació. El consum s’ha d’anar reduint, i no ha arribat el moment de dir que es tallarà l’aigua. Hi ha la que hi ha i s’ha de repartir».

"Cal que plogui"

«Cal que plogui. No hi ha alternativa. I l’estadística diu que ho farà en algun moment o altre», afirma el director d’explotació d’Aigües de Manresa, David Güell. Explica que segueix a entesos en aquest àmbit per les xarxes socials, i que a l’empresa estan permanentment connectats al servei meteorològic de Catalunya, el Meteocat.

«Les previsions meteorològiques a mig termini són molt complicades. El meteoròlegs poden afinar en dos o tres dies. En 10 fan una estimació, i més enllà és imprevisible».

Comenta que mira sovint les dades recollides per estacions pluviomètriques de Cercs o de Bagà, per exemple, perquè fins i tot per Manresa «com més amunt plogui millor». El que també interessa és que nevi molt, reflexiona, cosa que aquest any tampoc no ha fet o bé ha dura quatre dies. «Tenim dos problemes: un és que no plou, i l’altre és que fa calor». Quan plou o neva i no fa calor la neu es va desfent a poc a poc i omple els rius, embassaments i les capes freàtiques. Llavors «tens aigua». Però si no plou i a més a més fa calor s’evapora i senzillament es perd. «Aquest és el doble problema que tenim ara. Agreujat pel fet que s’anuncia més calor els pròxims dies, a nivells de ple estiu en certes zones, i que no hi ha perspectiva de pluja.

«El canvi climàtic comporta això», reflexiona Güell. «I quan plou, ho fa fort, com ja ens va passar amb el Glòria» que, per cert, va fer malbé la resclosa dels manresans, d’on la ciutat capta l’aigua del riu Llobregat. Va ser necessari invertir-hi més de 700.000 euros. Güell explica que hi ha països que ja rumien com fer-ho per retenir les grans avingudes d’aigua que generen les tempestes i que es perd.

Subscriu-te per seguir llegint