La Cova no es planteja treure els mosaics de Marko Rupnik com estudia fer el santuari de Lourdes

El bisbe de la diòcesi de Tarbes-Lourdes, Jean-Marc Micas, ha anunciat recentment la creació d'una comissió per valorar si mantenen o no al santuari de Lourdes, un dels llocs de peregrinació més importants del món, els mosaics que hi va fer el jesuïta Marko Rupnik l'any 2008 amb motiu dels 150 anys de les aparicions marianes. Com és sabut, l'artista eslovè, batejat per la crítica internacional com "el Miquel Àngel del segle XXI", també és l'autor dels mosaics del Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Rupnik ha estat acusat d'abusos de consciència, espirituals, psicològics i sexuals, la qual cosa va portar el febrer passat la comissió que gestiona les denúncies contra jesuïtes a endurir les restriccions contra ell.

"No ens ho plantegem"

Demanat per Regió7 sobre si la comunitat jesuïta que conviu a la Cova ha valorat la possibilitat de retirar els mosaics, el seu superior, David Guindulain, ha explicat que "no ens ho plantegem" perquè, l'obra en ella mateixa, separada del seu autor, pot fer un bé espiritual a qui la gaudeixi, valora. Els mosaics mostren en més de 500 m2 el pelegrinatge cristià a través dels Exercicis Espirituals que va escriure sant Ignasi. La commemoració dels 500 anys, el 2022, de l'arribada del fundador de la Companyia de Jesús a Manresa va ser justament el motiu de l'encàrrec a Rupnik per part de qui aleshores era el superior de la Cova, el ja finat pare Lluís Magriñà, en una visita que li va fer a Roma el 2015.

Substitució de la placa

El que sí que ha fet la Cova fa poc ha estat treure una placa que hi havia a l'entrada a l'església, a mà esquerra, just abans de la primera capella lateral que omplen els mosaics, la inauguració oficial dels quals va tenir lloc per la festa de Sant Ignasi, el 31 de juliol del 2021, amb la presència del superior general dels jesuïtes, el pare Arturo Sosa. En aquesta placa hi posava "Marko Rupnik. Abril 2021. Centre Aletti", que és un centre artístic on el jesuïta dirigia el taller d’art espiritual i que també està sent investigat.

Guindulain explica que van decidir treure la placa per que no volien "exalçar" ni "posar de relleu una persona que s'ha demostrat que té les seves llums i ombres". Més ombres que llums, potser caldria assenyalar. Una manera de demostrar que la Cova no "obvia" aquest fet. El text correspon a la pregària del passat mes de març del Sant Pare, que en aquesta ocasió es va adreçar a les víctimes d'abusos.

Hi diu: "Preguem pels que pateixen per causa del mal rebut per part dels membres de la comunitat eclesial: per a què trobin en la mateixa Església una resposta concreta al seu dolor i patiment". El text també hi consta en castellà i anglès, però no inclou cap explicació de què hi havia anteriorment.

Guindulain defensa que, un cop fets, els mosaics ja no són del seu autor sinó "de la comunitat i de les persones que els gaudeixin". Entén que el debat plantejat de si cal conservar-los o treure'ls es podria fer amb moltes altres obres d'art i artistes, començant per "Picasso" i continuant per "les piràmides d'Egipte". Insisteix que "no vull amagar el dolor de les víctimes" i hi afegeix que el cas de Rupnik exemplifica que "en l'àmbit religiós no es por idolatrar ningú perquè hi ha referents que són estrelles i que s'acaben estrellant".

Les primeres acusacions, el 2021

A finals del 2022 va transcendir que Rupnik, que va ser a Manresa entre el març i l'abril del 2021 per dirigir la instal·lació dels mosaics amb un equip d'una vintena de persones del Centre Aletti, havia estat investigat com a presumpte autor d'abusos sexuals i psicològics sobre nou monges en una comunitat religiosa de Ljubljana (Eslovènia) durant la dècada dels 90. La denúncia s'havia fet a principis del 2021. Posteriorment, nous testimonis i denúncies contra ell van allargar en el temps aquests abusos i n'hi van afegir de nous, si bé no es va concretar la quantitat. En aquest cas haurien tingut lloc en períodes compresos entre mitjan dels anys 80 i l'any 2018. Se'n va informar el febrer passat.

El delegat de les Cases Internacionals de Roma va endurir les restriccions que ja pesaven contra ell "prohibint-li, per obediència, qualsevol exercici artístic públic, especialment en relació amb estructures religioses (per exemple, esglésies, institucions, oratoris i capelles, i cases d'exercicis o d'espiritualitat)", com seria el cas de la Cova. Aquestes restriccions s'afegien a les que ja se li van aplicar quan es van conèixer els primers casos d'abusos. Això és, la prohibició de qualsevol activitat pública ministerial i sacramental, la prohibició de comunicació pública i la de sortir de la regió del Lacio.

No és l'únic meló obert lligat amb abusos de religiosos

El del Santuari de Lourdes no és l'únic debat que s'ha generat relacionat amb Rupnik. A la capella universitària de la Universitat Francisco de Vitoria han aturat unes obres que hi tenia en marxa el mosaïcista, segons ha informat Religión Digital. Per altra banda, a França, han començat a retirar les vitrines i pintures que va fer el sacerdot i pederasta Louis Ribes, que va morir el 1994 i que era conegut com "el Picasso de les esglésies". En aquest cas, per a més inri, les seves víctimes es reconeixien en les obres que feia a partir d'esbossos amb infants als quals obligava a despullar-se, fet que aprofitava per tocar-los i violar-los.

Subscriu-te per seguir llegint