La Sareb no ha cedit a l’Ajuntament de Manresa cap dels pisos compromesos fa dos anys

El conveni del 2021 per destinar 40 habitatges a lloguer social per a persones en risc d’exclusió social no s’ha executat 

Mariona Homs, Marc Aloy i Mirella Cortès, d’esquerra a dreta, en una imatge d’arxiu

Mariona Homs, Marc Aloy i Mirella Cortès, d’esquerra a dreta, en una imatge d’arxiu / Arxiu Particular

Francesc Galindo

Francesc Galindo

La Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria SA (Sareb) ha incomplert el conveni al qual va arribar amb l’Ajuntament de Manresa fa 2 anys per cedir 40 pisos seus a la ciutat perquè fossin destinats a lloguer social.

Davant d’aquest fet, l’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem Manresa ha denunciat l’incompliment de la Sareb pel que fa a la cessió dels pisos que s’haurien de destinar a habitatge assequible. El conveni es va signar el maig del 2021 i des d’aleshores «l’Ajuntament ha estat batallant per obtenir els pisos, sense que se n’hagi pogut aconseguir cap», assegura.

 Per a l’Ajuntament, l’obtenció d’aquests habitatges «és primordial per poder disposar de pisos a un preu assequible i poder garantir l’accés a l’habitatge a un preu raonable».

El grup majoritari del govern de coalició, ERC, ja va denunciar en campanya electoral l’incompliment sistemàtic de la Sareb pel que fa a la cessió dels pisos que s’haurien de destinar a habitatge assequible i va demanar al govern central que fes pressió en aquest sentit. Els darrers dos anys només s’ha tingut accés als expedients de set pisos buits i set de plens, però després de romandre a l’espera la cessió acordada no es va materialitzar mai.

Persones en risc d'exclusió

Cal recordar que fa 2 anys el que es va acordar va ser que la Sareb cediria a l’Ajuntament de Manresa 40 pisos, que es destinaran a lloguer social per a persones en risc d’exclusió. El conveni tenia una vigència inicial de quatre anys, renovables. Durant aquest temps, la societat municipal Forum s’havia d’encarregar de gestionar els immobles, vint pisos lliures i vint més ocupats.

El conveni preveu que la cessió sigui en règim d’usdefruit, de manera que la Sareb rebria 125 euros pels pisos lliures i 75 pels ocupats, que pagarà l’Ajuntament. Aquests pagaments s’havien de destinar, principalment, per fer front a les despeses d’assegurances i de comunitat, i el consistori havia d’assumir els càrrecs de gestió dels habitatges, el manteniment ordinari i l’IBI.

Sobre la ubicació dels habitatges, el consistori va explicar en aquell moment que s’acabava d’iniciar el procés amb la signatura del conveni i que, tot seguit, la Sareb proposaria pisos de la seva propietat per cedir-los, i l’Ajuntament aniria a fer-hi una inspecció per comprovar que són aptes per viure-hi.

 I a partir d’aquí es faria la cessió. Cosa que no ha estat així.

L’Ajuntament reivindica tenir plena capacitat de gestió dels més de 300 pisos que la Sareb té a Manresa. No només per tenir pisos a un preu assequible sinó per tenir capacitat per garantir l’accés a l’habitatge a un preu raonable.

Una «estafa»

En campanya, l’alcalde Marc Aloy va demanar al president del Govern espanyol que l’anunci de posar a disposició de la ciutadania 50.000 habitatges de la Sareb no quedi en paper mullat. Per la seva part, la senadora republicana Mirella Cortès, a més, va afegir que «el parc d’habitatges del banc dolent està més que pagat» i va insistir que «tots aquests pisos haurien de ser gestionats pels ajuntaments de manera immediata».

En una intervenció al senat Cortès va demanar al govern central com pensava «arreglar aquesta situació» que va arribar a qualificar d’«estafa».

Subscriu-te per seguir llegint