Deixadesa també a l’entorn del parc Vila Closes de Manresa

No només a la plaça Catalunya i al parc dedicat al pintor hi ha grans mancances de manteniment sinó també en espais propers

Pol Vilà

Mariano Velasco no ho té fàcil per portar a passejar el seu padrastre amb una cadira de rodes, perquè l’enllosat de la rampa que connecta el carrer del dibuixant Joan Vilanova amb el de Bernat Oller és un autèntic desastre. És un exemple dels dèficits de manteniment de l’espai públic que pateix el barri de la plaça Catalunya de Manresa i que no es limiten a l’estat de la plaça que dona nom al barri ni al parc Vila Closes, sinó que també afecta espais propers.

Pilones disfuncionals, manca de llambordes, escocells buits, grafitis, una cistella de bàsquet sense cistella i paviments en forma de muntanya russa són ben visibles per a tothom. Les lloses aixecades per l’efecte de les arrels dels arbres i la vegetació, reforços metàl·lics rovellats, descura general és el que defineix el paisatge. 

Un perill

El mal estat de la rampa i, en concret, l’aixecament i inestabilitat de les lloses, dificulta el pas de col·lectius vulnerables i suposa un perill per aquells infants que juguen a l’entorn. Velasco lamenta el mal estat de l’espai, que considera que hauria de tenir el manteniment que li pertoca. «Ja sigui caminant o corrents pots caure fàcilment. Està tot molt malament. El paviment, si es fes un bon manteniment, no estaria tan deteriorat», afirma. 

Qui ha patit directament les conseqüències d’un paviment en mal estat i aixecat és una veïna que va voler romandre en l’anonimat. «Les condicions del paviment no són les ideals, ja que ens podem entrebancar. Un cop vaig caure en un altre lloc i em van haver d’ingressar a l’hospital perquè em vaig fer un cop al cap», explica mentre mesura a cop d’ull els centímetres que sobresurt una de les lloses que ha quedat aixecada per la pressió. Per aquest motiu i perquè ningú més pateixi el mateix reclama una actuació que permeti arreglar els desperfectes i proposa un canvi de material. «Penso que hi ha massa ciment. S’hauria d’estalviar més aquest material. No està ben estudiat». Sobre la seguretat a la zona, ella espera que amb els nous pisos que s’estan construint al carrer del dibuixant Joan Vilanova «augmenti la població i hi hagi més vigilància». 

En canvi, altres usuaris de la rampa del barri van voler restar-li importància a l’assumpte. Tres usuàries de Barcelona van reconèixer el mal estat de l’entorn i l’existència de persones conflictives, però no van veure res fora del que és comú comparat amb la capital de Catalunya. «Si vas a Barcelona, et pots morir. Això no és res si compares les dues ciutats».

D’altra banda, Bartolomé Flores, veí de Súria, va destacar aspectes positius. «Fa un parell de setmanes van tallar la gespa. Per caminar ho veig bé i en relació amb el deteriorament crec que es tracta d’una evolució natural». 

"Fa molta pudor"

Factors també determinants sobre la percepció de l’entorn són la brutícia i les males olors generats per l’orina i els excrements. Jaume Sagués, veí de Manresa, va posar el crit al cel per la mala gestió del barri. «L’entorn està malament i hi ha moltes vegades que està ple d’excrements i pixats de gossos i, fins i tot, de persones. Fa una pudor increïble», lamentava.

 Sagués va reclamar més seguretat perquè «la policia passa i en poques ocasions s’atura, sobretot a la nit, que és quan més falta fa». El veí tampoc entén el motiu pel qual no s’eliminen uns grafitis «estúpids» i no s’arregla el paviment. «El disseny del paviment s’ha fet malament i la part final de la rampa és força inestable. No sé qui ho dissenya, però no m’explico com no hi ha més accidents».