Manresa és la ciutat gran amb més percentatge de nounats de mares estrangeres

Gairebé la meitat dels manresans que van néixer l’any passat van ser de mare estrangera, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Exactament el 46,56%, que és el percentatge resultant dels 655 naixements, dels quals 350 de mare espanyola i 305 de mare estrangera.

Aquest percentatge és el més elevat del de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants.

Si es comptabilitzen les 67 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants, la capital del Bages apareix en vuitena posició.  

Segons la Generalitat, l’any 2022 van néixer a Catalunya 56.316 nadons, dada que representa una disminució del 2,3% en relació amb les dades definitives de l’any anterior i una taxa bruta de natalitat de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2 de cada 3 nadons (37.903) van ser de mare espanyola i van disminuir un 3,9%, mentre que 1 de cada 3 (18.413) són de mare estrangera i van augmentar un 1,1%.

Autòctons envellits

A Catalunya la mitjana de naixements de mare estrangera va ser del 32,7%. A Manresa és del 46,56% i en aquest diferencial juga un paper important el fet que la capital del Bages sigui de les ciutats més sobreenvellides no només de Catalunya sinó del conjunt de l’Estat espanyol. A Manresa, els autòctons tenen un baix percentatge de naixements perquè tenen un alt percentatge d’envelliment.

A banda d’aquesta evidència, la sociòloga Núria Sensat recorda que hi ha una tendència postpandèmia a que molta gent jove defugi l’amuntegament i surti de les ciutats mentre que hi ha gent gran que va a viure a nuclis grans de població per tenir els serveis ben a l’abast.

La «nul·la» política governamental sobre natalitat i patrons culturals que fan que els autòctons tinguin menys fills que els immigrants confegeixen una «barreja de factors» que a una ciutat tan envellida com Manresa explicaria el diferencial amb la mitjana catalana.  

Manresa encapçala el rànquing percentual de naixements de mare estrangera a les ciutats de més de 50.000 habitants per sobre de Santa Coloma de Gramenet (45,53%); l’Hospitalet de Llobregat (45,49%); Barcelona (38,71%), Tarragona (38,68%), Lleida (36,81%); Badalona (35,84%), Reus (35,71%); Granollers (33,67%); Girona (33,52%); Mataró (33,20%); Mollet del Vallès (32,42%); Cornellà (32,03%); Castelldefels (31,63%), Terrassa (29,95%), Sabadell (28,60%), Vilanova i la Geltrú (25,36%), Rubí (24,04%); El Prat de Llobregat (23,98%), Sant Boi de Llobregat (23,20%); Sant Cugat del Vallès (19,84%); Viladecans (19,29%); Cerdanyola del Vallès (17,06%%).

Pel que fa a les 67 ciutats de més de vint mil habitants, Manresa és la vuitena amb el percentatge més elevat després de Salt (65,30%); Salou (57,92%); Manlleu (56,07%); Lloret de Mar (55,94%); Vic (54,47%); Olot (49,84%) i Palafrugell (48,47%).

Un de cada tres al Bages

A nivell comarcal, un de cada tres nounats que van arribar al món l’any passat al Bages son fills de mare estrangera. 

Aquesta és una xifra que se situa pràcticament en sintonia amb la mitjana de Catalunya (que és del 32,7%), mentre que la resta de comarques de casa nostra se situen la majoria clarament per sota d’aquest índex. La que més, el Berguedà, on la proporció de mares estrangeres que van donar a llum l’any passat va ser d’una de cada cinc (22,2%). 

Subscriu-te per seguir llegint