Argimon recorda a Manresa que tot el que és bo pel cor ho és pel cervell

No té cura, no en coneixem la causa, el diagnòstic encara és tardà i sabem que encara queda molt per descobrir. No són missatges optimistes i tots tenen a veure amb l’Alzheimer. Malgrat això, l’exconseller Josep Maria Argimon, director d’Infraestructures Científiques del Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, va encomanar optimisme, ahir, en la xerrada que va oferir a Manresa amb l’enunciat Podem prevenir l’Alzheimer?. La resposta, ara per ara, és que no podem, però, va dir, en 25 anys podria canviar. Fins aleshores, va recordar un consell: «el que és bo pel cor, ho és pel cervell». 

Un auditori de la Plana pràcticament ple, amb 130 persones atentes al que explicava Argimon, va acollir l’acte organitzat per l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i Altres Demències al Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer. El va presentar Rosa Maria Ortega, presidenta de l’associació, i el va conduir Pep Garcia, que n’és un dels vocals.

Argimon va esmentar que el mot «infraestructures» de la divisió que dirigeix es refereix al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, on fa deu anys que fan el seguiment a 2.743 persones que, de manera altruista, participen en un estudi que, entre d’altres, inclou fer-los proves, «algunes poc agradables», com ara puncions lumbars, va destacar, després d’agrair-los la implicació.

Va remetre a la frase de Pasqual Maragall, segons la qual «enlloc no està escrit que [l’Alzheimer] hagi de ser invencible». Fruit d’aquest convenciment, el 2008 va néixer la fundació que porta el nom de l’exalcalde de Barcelona, de la qual penja el Barcelonaβeta Brain Research Center.

Va parlar d’un nou tractament aprovat per l’agència del medicament dels Estats Units que podria arribar a Europa per lluitar contra la malaltia en l’etapa més iniciàtica. Un medicament amb desavantatges, com els efectes secundaris que té, va remarcar. També va posar èmfasi en el fet que, tot i que no tingui cura, l’Alzheimer sí que té tractament, tot i admetre que «ens hem passat vint anys sense cap de nou perquè el cervell és molt complicat». 

La socialització, cabdal

Al costat de la importància de cuidar el cor per cuidar el cervell mitjançant la nutrició, l’exercici físic i el «son reparador», va assenyalar factors contraproduents per esquivar la malaltia -llevat que tingui una causa genètica- com la soledat no desitjada, que és l’antítesi de la socialització, a la qual va donar molt valor.  

També es va referir als cuidadors. Aquí, va aprofitar per retreure la fragmentació entre l’àmbit de la salut i el social que, al seu entendre, haurien d’anar plegats. 

En el torn de precs i preguntes, que va ser molt animat, van sortir temes com la soledat dels joves, malgrat estar megaconnectats, i una pregunta: «una persona que viu sola es pot adonar que té Alzheimer?». Va servir per insistir novament en la importància de la socialització.

Subscriu-te per seguir llegint