La música s'introdueix com a teràpia a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa

De cop i volta el vestíbul de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa es converteix en l’escenari d’un concert de vuit violes que sorprèn tothom qui passa. Que acostuma a ser molta gent cada dia.

Pràcticament, tothom somriu en veure l’escena i escoltar la música que, certament, transmet emocions i certa pau. Tranquil·litza enmig de tant tràfec.

Hi ha qui es para i s’hi acosta. Hi ha qui es treu el mòbil per retratar o enregistrar els músics. Qui segueix el ritme mentre s’espera al taulell de consultes. I també qui passa de llarg perquè té hora amb el metge i deu anar just de temps. Ningú, però, es mostra indiferent davant la gran sala de concerts improvisada al vestíbul de l’hospital.

"La música continua sent necessària pel meu equilibri emocional"

És una de les propostes de Música en vena, una iniciativa d’una associació que promou concerts en directe de petit format a hospitals amb el benentès que la música és terapèutica i ajuda els pacients a evadir-se almenys durant uns moments. A Manresa ho fa possible una iniciativa a quatre bandes entre l’Ajuntament, la Fundació Althaia i la de Sant Andreu, i el Conservatori Municipal de Música. Professors i alumnes són els qui escampen la música.

Els darrers mesos de l’any passat hi ha hagut actuacions en directe a la unitat de semicrítics de l’UCI de Sant Joan de Déu, a Salut Mental, a l’hospital de dia d’Oncologia, a Pediatria, Diàlisi o al centre residencial la Llum de la Fundació Althaia de Manresa. Concerts de violoncel, jazz, veu i piano, saxo i piano o l’esmentat de violes. Una raresa que ja no ho és tant. Regió7 hi ha assistit.

«Ens ha alegrat el matí»

«Ens ha alegrat el matí» va dir el fill d’una pacient ingressada a semicrítics el dia de l’actuació de la violoncel·lista i professora del Conservatori, Anna Costa.

Mentre treuen els pacients enllitats a la porta de cada box, Costa afina el violoncel. Són malalts no sedats ni intubats, però en vigilància intensiva.

Amb l’instrument ja a punt, arranca amb una peça de Bach. Tot entra en calma. «Tocaré peces que m’agraden, però si algú té alguna petició, endavant». Continua amb una de Saint-Saëns, el Paraules d’Amor de Serrat o Yesterday dels Beatles. Fins que arriba una pluja de peticions dels professionals sanitaris que han anat omplint la sala atrets per la música. Un tango de Piazzola o la banda sonora d'El Padrino. Més calma, encara. Darrere cada petició, Costa rumia, assaja el moviment dels dits sobre les quatre cordes del cel·lo, i s’hi posa.

«A part de tots els beneficis que aporta, la música acompanya. Ajuda a transportar el malalt a un altre lloc, a evadir-se, comenta Costa. En actes d’aquest tipus «crees comunitat. Tothom se sent part del grup i veus que hi ha emoció, i això s’encomana. Per mi també és molt enriquidor».

La cap del servei de Medicina Intensiva, Sílvia Cano, opina que «la música ens encoratja. Hi ha malalts en situació de pseudodepressió per haver d’estar aquí, i una melodia els pot abocar a una situació feliç i millorar el seu estat d’ànim. I amb això tot el que va després. És el mateix que el cicle de la son, que ens fa estalviar fàrmacs per dormir o per l’ansietat».

Jazz tranquil a Oncologia

Què hi fan un piano, un baix elèctric i una bateria a l’hospital de dia d’Oncologia? És el grup RGB Trio format per Jordi González (piano), Jordi Blanes (baix) i Lluís Ribalta (bateria). Tots ells professors del departament de jazz i música moderna del Conservatori. A la sala, molt gran, una desena llarga de persones fan el tractament contra el càncer. Uns llegeixen, els altres miren el mòbil i hi ha qui consulta el portàtil. Fins que comença la música. Tranquil·la i suau. La majoria de pacients deixen el que estaven fent i comencen a seguir el ritme amb els peus.

«Per nosaltres tocar aquí no és el mateix que en un concert. Crees una relació humana molt diferent. És com més sincer tenint en compte que avui en dia tot està molt comercialitzat», reflexiona Ribalta. «També està bé tocar en llocs no habituals perquè estem acostumats que cada cosa ha de ser al seu lloc. Llavors la gent ho agraeix moltíssim». González rebla que «la música és terapèutica segur. Connecta amb les emocions».

La gestora de casos i infermera de l’hospital de dia Susanna Gubianes pensa el mateix. «Està comprovat que la música és terapèutica», i «el fet de poder viure música en directe, amb la sensibilitat de la persona que toca, crec que és un guany pel malalt i pels professionals. Et desconnecta de la rutina, de la teva realitat. Relaxa i t’asserena. S’hauria de fer més sovint». A Oncologia «sempre hem donat molt valor a la música. Tenim fil musical amb peces relaxants», explica.

Pediatria, un altre significat

A Pediatria la música en directe adquireix tot un altre significat perquè els nens han d’estar el màxim de còmodes i «qualsevol cosa que es faci perquè s’evadeixin del que estan passant és benvingut», comenta la infermera del servei, Ana Gómez. «Intentem que el nen hospitalitzat, que no és molt conscient de per què és aquí, tingui estones de distracció, de desconnexió». Pels pares també és una evasió. Sigui amb mags, voluntaris, els Pallapupes o la música.

En aquest cas el concert el protagonitza el pianista Joan-Pau Chaves, professor del Conservatori, on també dirigeix grups vocals de música moderna, i pianista d'Els Pets. A l’aula de l’escola que hi ha en un dels extrems de la planta de Pediatria, el primer que fa Chaves és treure la tapa del piano perquè «tothom pugui veure els budells de l’instrument». Es presenta i explica que interpretarà peces del seu disc «Cançons de fi de segle», versions de cançons del pop-rock català de finals de la dècada dels 90. «La meva banda sonora de jove», diu.

Desfilen cançons ja mítiques com el Boig per tu de Sau; El vol de l’home ocell, de Sangtraït; el Bon dia d'Els Pets, L’Empordà de Sopa de Cabra o el Corren de Gossos. Del públic li demanen cançons de Sisa, Serrat... Rumia, n’extreu la melodia, improvisa i en surt la peça. Metges i infermeres van traient el cap durant tot el concert.

L’Aran, d’un any i mig, a coll de la seva mare, és l’espectadora més jove. Chaves afirma que la «música guareix, segur. Ni que sigui per una estona».

En un hospital «surto de la zona de confort. Els primers cops que vaig venir va ser impactant». Amb grups vocals del Conservatori ha actuat, també a l’hospital de Bellvitge. «Va ser impactant pels joves. Ho van encaixar com una experiència vital».

"Et fa marxar les preocupacions"

Albert Yagüe és metge. Tres dies a la setmana ha de fer diàlisi a causa d’una insuficiència renal. Les sessions solen durar entre 4 i 5 hores. La música d’Alba Cucurella al saxo, i Lluís Rosselló al piano l’ha ajudat a distreure’s. «Et fa marxar les preocupacions. M’ha agradat molt i toquen molt bé. Tant de bo vinguessin més sovint».

Cucurella i Rosselló actuen en un dels extrems d’una sala on hi ha 28 llits. «La música és molt positiva emocionalment», indica la infermera del servei Maria Teresa Caballero. A més a més, «qualsevol detall i estímul que pugui contribuir a un canvi en la seva rutina és benvingut, tant pels pacients com pels professionals».

La medicina de l'ànima

L’últim concert de Música en vena d’aquest any va ser el del vestíbul. El grup de violes del Conservatori que és format bàsicament per alumnes i que dirigeix el professor Xavier García, que assegura que la música «és la medicina de l’ànima».

Pel vestíbul es van escampar les notes del de Joia en el món de Haendel; l’himne nadalenc Adestes Fideles; El desembre congelat o el Dimoni escuat. Una reeixida versió de Viva la vida de Coldplay, va posar el colofó a una aplaudida actuació que a part de tots els usuaris que hi havia en aquell moment al vestíbul, va tenir com a espectadors la major part de la direcció d’Althaia entre els quals el seu director general, Manel Jovells.