El darrer adeu al Senyor de les Aigües

Avui a la 1 del migdia se celebrarà al tanatori de Mèmora-Fontal, al costat del cementiri municipal de Manresa, el funeral de Josep Alabern i Valentí (Manresa, 17 de juliol de 1941- 4 de gener de 2024), el director històric d’Aigües de Manresa, mort als 82 anys. Serà el darrer comiat a la figura irrepetible que es va guanyar el sobrenom del Senyor de les Aigües de tant imbricada com va estar la seva figura amb la gestió pública d’un recurs que el canvi climàtic i la sequera han contribuït a que comenci a ser valorat en la seva justa mesura.

La seva mort, després de dies ingressat per problemes de salut, ha deixat al descobert la profunda petjada que ha deixat la gestió del que va ser director tècnic de la Junta d’Aigües Potables de Manresa entre el 1969 i el 1980. Va formar part de la comissió de municipalització que va portar la creació d’Aigües de Manresa, S.A, que va començar a dirigir el 1981.

Va ser secretari de la Junta de la Sèquia de Manresa . Va ser fundador el 1991, coma president de la Delegació del Col·legi d’Enginyers Industrials, de la Fundació Privada Consell Tecnològic del Bages (Centre Tecnològic de Manresa inserit posterior a la xarxa de recerca Eurecat). Impulsor l’any 1992 de la Fundació Privada per la Promoció del Museu de la Tècnica de Manresa i, des de 2011, vicepresident de la Fundació Aiguës de Manresa-Junta de la Sèquia, càrrec que va assumir fins al final de la seva vida.

Va ser vocal del Consell d’Administració del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya; vicepresident segon de l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya; vicepresident del Consell d’Administració de Projectes Territorials del Bages.

L’alcalde Marc Aloy va voler ressaltar ahir la seva figura. «Josep Alabern era una peça clau en el món de l’aigua a la ciutat, però també al país. Ell va anticipar com ningú que l’aigua és un bé escàs que ha de ser universal mitjançant la seva gestió pública».

Va subratllar el seu paper fonamental en la creació del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (Congiac), que mitjançant l’empresa Giacsa han realitzat una feina ingent en favor «d’aquells petits municipis de Catalunya que no tenien capacitat per crear una empresa pròpia, però volien que la gestió de l’aigua fos pública».

L’alcalde Aloy es mostrava «content que Manresa hagi ajudat a construir aquesta eina de país, que ara camina sola i ofereix serveis a moltíssims municipis».

Va destacar la seva visió sobre el cicle integral de l’aigua, que suposa abastir, però també tractar i depurar i que es va plasmar, entre altres accions, en la constitució de la Mancomunitat del Bages per al Sanejament, de la qual va ser creador i impulsor.

A l’alcalde Aloy se li feia difícil seleccionar aspectes concrets d’una figura polièdrica en el seu conjunt, ja sigui pel seu paper en la modernització de la xarxa, el creixement i la millora del servei públic: «sense ell la gestió de l’aigua al país seria pitjor. N’estic segur», va asseverar.

Sobre la seva trajectòria recordava que va treballar amb vuit alcaldes, des de l’alcalde Soldevila a ell mateix, i que ho va fer «amb un compromís inequívoc amb Manresa del qual no es va jubilar mai. Va treballar fins al darrer moment i va morir com a vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia».

Un servidor públic «entranyable, irònic, astut, murri, divertit. Treballador incansable des de l’òptica de l’enginyer humanista. Sempre era un plaer escoltar-lo».

Per això es mostrava convençut que «falten homes com Josep Alabern. Amb visió de ciutat i capaços entendre que els grans projectes han de ser compartits. No precipitar-se, però saber on vols anar. El trobarem a faltar».

Un paper clau

El substitut de Josep Alabern al front de la gerència d’Aigües de Manresa, Antoni Ventura, va destacar ahir el paper clau que va tenir en la configuració de l’estructura de la gestió de l’aigua.

Per a l’actual gerent d’Aigües de Manresa no es tracta només d’una «gran pèrdua» per al sector de l’aigua a Manresa i al conjunt del Bages, sinó de ser conscients que la seva «petjada» perdura en forma d’una estructura que és una de les riqueses d’aquest territori.

Això es deu, segons Ventura, al fet que Alabern «va excel·lir» en iniciatives i idees noves que va desenvolupar durant 37 anys.

«Sota la seva gerència Aigües de Manresa va passar de donar servei a Manresa a un conjunt de 17 municipis que ho han demanat. I no només això, sinó que la seva solidesa tècnica i intel·lectual va facilitar la intervenció en el cicle integral de l’aigua», amb la gestió també del clavegueram i del sanejament.

Entre molts altres aspectes, destacava el seu paper fonamental a la Junta de la Sèquia, la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia, el Centre Tecnològic de Manresa (CTM) integrat a l’Eurecat, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil, la difusió del respecte i el coneixement de l’arqueologia Industrial.

I tot això «tenint molt clara la vocació de servei d’una empresa pública propera als ciutadans que portava la marca de la seva solidesa tècnica i intel·lectual».

La valoració va ser secundada també per pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, que va voler deixar constància que «el model que va desenvolupar a Aigües de Manresa és tot un referent d’èxit» que ha beneficiat molts municipis.

Samuel Reyes va destacar que es tracta d’una persona «realment reconeguda» per part de tots els tècnics i equips directius de l’Agència Catalana de l’Aigua, tant en el passat com fins a l’actualitat.

Segons el director de l’ACA, «Alabern ha estat una persona de referència absolutament per a tots els que han defensat la gestió pública de l’aigua». Una tasca incansable que va exercir desenvolupant «un model d’èxit». Samuel Reyes no va voler obviar que es tractava «d’una gran pèrdua sobretot en aquests moments que vivim de sequera».

Alabern i l’aigua van anat de bracet tota una vida amb aportacions «valuoses» en el desplegament, la defensa i consolidació «d’un servei públic bàsic per a tots». Samuel Reyes va dir que Josep Alabern ja no hi és, «però estic segur que tothom el recordarà amb gran estima, i així ho volem dir i transmetre».

Subscriu-te per seguir llegint