Els corriols del Bages atrauen un total de 465 ciclistes a la 30a edició de la Hivernal

Traster, Butllofes, Cabres boges, Dolmen, Johny Hill (estrenat el 2020 en honor del participant més veterà), Pets, Menjadores de porcs, L’últim ball... Són alguns dels noms dels 40 corriols per on va passar, ahir diumenge, la 30a edició de la Hivernal del Bages, un recorregut lúdic en BTT entre Santpedor i Castellnou de Bages que, any rere any, i gràcies a un grup d’amants de les bicicletes i de la natura, s’ha consolidat com una de les proves de referència a Catalunya. En aquesta edició d’aniversari hi van participar 465 persones. Poques dones, encara, però, entre elles, dues campiones, Ada Xinxó i Neus Parcerisas.

Abans-d'ahir, dissabte, va tocar senyalitzar amb cintes i fletxes, i es va fer arribar als participants per correu electrònic el circuit de les rutes, de 30 i 50 quilòmetres. Una de les peculiaritats de la Hivernal, i un dels principals atractius, tal com destaca un dels seus responsables, Lao Basora, és que cada any estrena un recorregut diferent; per tant, malgrat que es porti a terme en el mateix entorn, edició rere edició permet descobrir nous corriols i, a pesar de no ser competitiva, posar-se a prova. «Sempre n’hi ha deu o vint al davant que van a tota castanya i que no paren, i que els agrada arribar els primers, però no és l’objectiu. El que volem és que sigui distreta i que la gent en gaudeixi».

«El traçat és molt maco, per als que ens agraden els corriols»

La sortida i arribada es va fer a la zona esportiva de Santpedor, on, entre 2/4 de 8 i les 8 del matí, es van lliurar els dorsals i, a partir del migdia, van començar a arribar els participants en grups més o menys nombrosos. Cansats, però sadollats. A Castellnou de Bages, a la plaça de l’ajuntament, es va fer l’esmorzar i, abans, el tram Strava, l’únic on van quedar registrats els temps dels participants. «L’any passat ja es va fer, i fa uns anys es feia un crono i s’apuntaven a mà els temps». A banda de l’esmorzar, es van oferir dos avituallaments més. 

Al marge d’un parell de rampes, no hi va haver cap urgència que calgui remarcar. Per si fos necessari, hi havia a punt dos metges i una ambulància. Els inscrits van marxar amb el regal d’una dessuadora dels 30 anys de la Hivernal amb un lema que ja s’ha convertit en segell identitari: «El corriol sense fi».

La Hivernal se sol fer el cap de setmana passat Reis i, si cau molt enganxat amb aquesta festivitat, el cap de setmana següent. Ahir, el temps va ser magnànim, però, durant molts anys, els hivernalistes se les han hagut de veure amb temperatures sota zero, glaçades, pluja. 

Fins i tot del Terol

Basora incideix en la importància d’anar variant els recorreguts. «És circular, i cada any és diferent. Per molts corriols ja hi hem passat moltes vegades, però, ho hem fet una vegada cap amunt, una altra vegada cap avall...». El màxim pel que fa als inscrits són 500 persones. Reconeix, orgullós, que és una prova que «té molt nom en l’àmbit de Catalunya. Ve gent de Barcelona, de Girona, d’Andorra. Fins i tot d’Alcanyís», a la província de Terol. 

Què fa la Hivernal tan especial? Basora ho té clar. «Tenim un entorn fantàstic i uns boscos bestials. Nosaltres sortim cada cap de setmana i ja hi estem acostumats, però, quan ve gent de fora, ens diu que estem al paradís. Són boscos molt cuidats».

Si bé el gruix de l’organització l’integren deu persones, el dia D es multipliquen per cinc, per sis o encara més. «Cal gent per repartir els dorsals a la sortida, per fer les brases i les botifarres i els entrepans. No deixa de ser una festa molt familiar, on s’impliquen les dones i els fills». Fa notar, també, la importància del suport que tenen dels Ajuntaments de Santpedor i de Castellnou de Bages, a més d’una vintena d’empreses. 

El fet que la Hivernal vagi una mica al revés del món també és un aspecte que li dona atractiu, atès que el gruix de les proves esportives s’acaba el novembre fins que no torna el bon temps. «Vam començar en una època en què ningú no s’atrevia a fer coses a l’hivern i darrere nostre s’hi van anar apuntant d’altres: Calders, Navarcles». Per portar-ho a bon port hi va tenir a veure l’afició que hi ha a Santpedor amb el tema de les bicis, amb el Club Esportiu 2x2, els Maquis i el Club Esportiu Hivernal del Bages. 

En aquests anys no han hagut de lamentar cap accident d’importància. «La gent és molt conscient de què pot fer. A part d’algun trencament de clavícula o d'alguna rascada, d’incidents grans no n’hem tingut».

Subscriu-te per seguir llegint