Una hectàrea d'asfalt arrencada a Manresa en un projecte pioner

Excavadores i camions treballen al voltant de l'antiga discoteca Pont Aeri de Manresa, al sector de Can Poc Oli, per treure més d'una hectàrea d'asfalt. L'acció forma part d'un projecte pioner de renaturalització.

De conflictiva discoteca a gegantí laboratori de natura, aquesta és la transformació que s'està executant en una finca pública de 5 hectàrees.

L'edifici de la discoteca, de moment, no es tira a terra. El pressupost és de mig milió d'euros que l'Ajuntament no té i ha sol·licitat una subvenció per aconseguir-lo. La caríssima operació es deu al fet que tota la coberta de la gran antiga discoteca és de fibrociment i, a més, es van disposar bigues enormes metàl·liques que caldrà retirar i transportar.

L'ensorrament de la discoteca és la cirereta del pastís, però el conjunt del projecte continua endavant com ha explicat el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet.

L'acció més visible és la retirada de l'asfalt que cobria el gran aparcament on antigament deixaven els cotxes els clients de la discoteca.

No s'ha tret tot, s'hi ha deixat una petita zona que servirà com a testimoni. Amb el temps es compararà la vegetació de l'entorn que no havia estat afectada, la que naixerà un cop alliberada la terra de l'asfalt i la més propera a l'asfalt que s'hi ha deixat.

Pol Huguet va explicar que el que s'està portant a terme és un experiment de renaturalització que té com a base objectivar el procés de retornar a la natura allò que havia estat alterat per la intervenció humana.

Esborrar la petjada humana

Així que l'objectiu no es troba només al final del camí, quan la petjada humana hagi estat esborrada sinó en tot el procés per aconseguir-ho. I espera que s'aconsegueixin moltes dades que puguin guiar altres actuacions de renaturalització en molts altres punts de la geografia.

L'arrencada de l'asfalt té un pressupost d'uns 153.000 euros.

Actuacions ja realitzades són l'enderroc de la resclosa de la riera de Rajadell, suprimir l'activitat agrícola d'una parcel·la de 5.000 metres quadrats, s'han realitzat jornades per retirar deixalles i s'han dut a terme actuacions d'educació ambiental i d'investigació científica.

El que s’està fent en aquestes 6 hectàrees de terreny es qualifica de pioner perquè hi ha altres actuacions de renaturalització en espais molt grans o en altres de més petits, «però la nostra singularitat és desenvolupar una actuació mitjana just al costat d’una ciutat de 80.000 habitants», va explicar ahir el regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet.

Huguet va recordar que es tracta d’un projecte de llarg recorregut i que els canvis no es veuran d’un dia per l’altre, perquè la natura, afortunadament, té els seus ritmes.

Peixos del riu cap a la riera

De moment han començat a créixer àlbers, freixes, vegetació i s’han pogut veure peixos que pujaven del Cardener cap a la riera de Rajadell després de dècades en què això no era possible pel mur que suposava la resclosa de la riera de Rajadell al seu pas per can Poc Oli.

Huguet va recordar que la situació anterior era la d’aigua entollada «sense ni un sol peix. Un desert de vida, perquè hi havia un pam de fang en el qual només hi vivia un tipus de cuc que sobreviu en aigües contaminades».

Quan l’aigua va començar a córrer, l’espai va començar a canviar. Això és el que passarà en el conjunt d’aquest espai experimental.

Estudis en curs de fauna i de la coberta vegetal

Dos aspectes que es consideren crucial en l’operació de renaturalització són la recerca i la divulgació científica.

La recerca es porta a terme sobre la coberta vegetal i la fauna com, per exemple, ocells i caragols, que són bons indicadors de qualitat ambiental. Alumnat de l’Escola Agrària està realitzant un estudi sobre la càrrega ramadera per calcular quina seria la pastura necessària per maximitzar la biodiversitat.

La visita de centres educatius és una altra pota del projecte, ja sigui perquè l’actuació de renaturalització sigui objecte d’estudi o per fer feines de camp en un entorn específic. La mida de l’àrea seleccionada permetrà fer recerca sobre el terreny i comprovar la teoria de la renaturalització en diversos hàbitats, convertint la zona en una gran aula d’educació ambiental a l’aire lliure.

La tendència a la renaturalització sorgeix a escala europea després de constatar que, malgrat tots els esforços i mesures de conservació que s’han anat adoptant fins ara, s’està patint una pèrdua de biodiversitat important a escala global. A casa nostra, l’Informe sobre l’estat de la natura a Catalunya de l’any 2020 concloïa, entre altres aspectes, que «sembla clar que no n’hi ha prou en protegir el que queda, sinó que cal restaurar part del que s’ha perdut».