El govern de Manresa va complir el pacte 2019-2023?

L’acord de govern per a Manresa 2019-2023 marcava les línies bàsiques de l’actuació de l’Ajuntament governat per ERC i Junts en l’anterior mandat.

Un cop aprovats els primers pressupostos del mandat 2023-2027 d’ERC, PSC i Impulsem és un bon moment de plantejar-se si les prioritats de l’anterior es van complir.

L’acord de govern de l’anterior mandat comprometia ERC i Junts a desenvolupar el Pla Local d’Habitatge, per fer front de manera prioritària a la necessitat de tenir un sostre assequible i a la situació d’emergència habitacional que pateix la ciutat.

També en reformular el paper que han de jugar les carreteres de Vic i de Cardona dintre de la trama urbana.

S’havia de desenvolupar un Pla de mobilitat integral i amb caràcter supramunicipal, amb mesures com construir aparcaments dissuasius. 

Calia trobar fórmules per elaborar un pressupost municipal més participatiu i aprofitar l’oportunitat que oferia Manresa 2022 per promoure l’atracció de persones i empreses. En l’àmbit empresarial s’havia de desenvolupar el polígon industrial del Pont Nou i el Parc Tecnològic.

Sense posar en dubte les passes endavant que s’hagin donat per assolir tots aquests objectius estratègics, el que està clar és que desenvolupar el polígon del Pont Nou i el Parc Tecnològic tornarà a ser un objectiu d’aquest mandat, al igual que la resta, excepte el projecte Manresa 2022.

Si, efectivament, es va aprofitar l’oportunitat per promoure l’atracció de persones i empreses formarà part dels punts de vista que sovint fan veure els gots mig plens o mig buits segons es formi part del govern o de l’oposició.

Passa el mateix amb el fet de valorar si, efectivament, Manresa ha exercit la capitalitat de la Catalunya central o si ha liderat de manera decidida la reivindicació per unes infraestructures dignes, en estreta col·laboració amb la resta d’agents implicats del territori, per aconseguir que es duguin a terme les inversions necessàries per millorar les connexions amb Barcelona per tren i carretera, com marcava el pacte de govern.

Hi hauria un viu debat sobre si s’ha desplegat de forma efectiva a ulls dels ciutadans el pla de civisme per fomentar la convivència ciutadana i una millor qualitat de vida; si s’ha apostat per revitalitzar el Centre Històric des del punt de vista social, econòmic i urbanístic, i si s’han descentralitzat prou actes i activitats per afavorir la dinamització dels 22 barris.

Voluntats i realitats

La reformulació dels consells territorials i sectorials perquè esdevinguin espais de participació i debat més efectius o trobar fórmules per elaborar un pressupost municipal més participatiu continuen sent deures pendents.

Sobre atendre la demanda de places de residència públiques per a gent gran i garantir l’assistència domiciliària a persones dependents d’edat avançada són objectius cap als quals caldrà continuar caminant. Així com obrir la ciutat al riu i millorar els parcs perquè siguin diversos, atractius i innovadors, posant un èmfasi especial en el parc del Cardener i el parc de Puigterrà.

El mateix es podria dir del pla de xoc amb actuacions per millorar els edificis de les escoles públiques de la ciutat. 

Altres objectius com la transformació del carrer Guimerà, la implantació del nou sistema de gestió de residus i implantar i desenvolupar el pacte contra la segregació escolar a Manresa tindran en aquest nou mandat la seva hora de la veritat. També la consecució de la nova escola de Valldaura, després de tants anys transcorreguts en cargoleres.  

El que no es posa en dubte és, tal com recollia el document, la voluntat «d’escoltar les inquietuds dels ciutadans, d’atendre les seves necessitats, potenciar la seva participació activa en els processos de presa de decisions, per tal que tots plegats, govern i ciutadania, treballem conjuntament per fer avançar la ciutat».