La Comunitat de Sant Egidi presenta el llibre “Vull viure a casa”

El desig d’una grandíssima part dels ancians és evitar anar a una residència

Imatge de l'acte de presentació del model d'atenció i cura dels ancians que proposa la comunitat de Sant Egidi

Imatge de l'acte de presentació del model d'atenció i cura dels ancians que proposa la comunitat de Sant Egidi / Arxiu/Eduard Vega

Redacció

Després d’haver presentat a Manresa el nou model d’atenció i cura dels ancians perquè puguin passar els darrers anys de la seva vida a casa, la Comunitat de Sant Egidi presenta el llibre “Vull viure a casa”, de Montserrat Vilaseca (Editorial Parcir en català. Plataforma Editorial en castellà).

El desig d’una grandíssima part dels ancians és passar els darrers anys de la seva vida a casa. A través de la història d’una anciana, aquest llibre descriu d’una part les dificultats i els sofriments, i de l’altra, la lluita perseverant per fer realitat el desig de viure a casa i l’esperança de viure en un teixit comunitari i familiar que la sostingui els darrers anys de la vida i evitar anar a una residència. El llibre és com un manual de resistència i esperança per ajudar els ancians a quedar-se a casa. 

L’acte tindrà lloc dimecres 20 de març a les 20 h a la llar Parroquial de Balsareny (Plaça Rector Roc Garcia-Plaça de l’Església, 5) i comptarà amb les paraules Pere Gassó, periodista del diari Regió 7 i de Pere Sobrerroca, responsable de la Comunitat de Sant Egidi de Manresa, a part de la intervenció de la mateixa autora del llibre. 

La lluita de molts ancians

Aquest llibre vol posar en evidència la lluita de molts ancians per fer realitat el seu desig de viure a casa (el 94% a la ciutat de Barcelona). Actualment, la Comunitat de Sant Egidi segueix a Manresa més de 100 ancians. Sant Egidi demana amb urgència l’articulació d’un nou model de cura i atenció als ancians que els permeti quedar-se a casa, tal i com es va explicar fa pocs dies en la xerrada que es va fer sobre el nou model que Sant Egidi proposa. 

L’experiència dels professionals i de moltes entitats indiquen que hi ha alternatives menys costoses que permeten viure, segurament més i millor, a casa. El model d’atenció i cura dels ancians vigent té com a eix vertebral la institucionalització. Per passar a un nou model que tingui cura dels ancians a casa seva cal desenvolupar una assistència domiciliària que integri alhora els vessants social i sanitari.