La Comunitat de Sant Egidi reclama a Manresa que s’aposti per atendre i tenir cura dels ancians a casa

Va aplegar una quarantena de persones a la sala d’actes del Casino en un acte celebrat ahir al vespre que va generar interès i debat

Participants a l’acte; a la taula, Coll, Sobrerroca i Salas, ahir

Participants a l’acte; a la taula, Coll, Sobrerroca i Salas, ahir / Eduard Vega

Gemma Camps

Gemma Camps

La Comunitat de Sant Egidi a Manresa va començar el seu programa d’atenció a la gent gran el 1993. Actualment, atén un centenar d’ancians, xifra que augmenta per Nadal. Pensant en aquestes persones i en la resta de gent gran que viu a la capital del Bages, ahir al vespre va organitzar un acte en el marc del Dia Internacional de la Gent Gran on va defensar el que considera que ha de ser el model per atendre i tenir cura dels ancians, que passa perquè puguin viure a casa seva el màxim de temps i perquè les administracions posin les eines necessàries en l'àmbit sanitari i social per garantir que sigui amb la qualitat de vida suficient. 

L’acte, a càrrec de David Salas, Pere Sobrerroca i Montserrat Coll, de la Comunitat de Sant Egidi a Manresa, va aplegar una quarantena de persones. Al final, les preguntes i intervencions dels presents van deixar clar que la vellesa dona per a moltes xerrades. Sobrerroca els va convidar a la presentació, el pròxim 20 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Joviat (c. de Rubió i Ors, 5), del llibre Vull viure a casa, que justament explica la lluita d’una dona gran, Remedios, per poder viure la vellesa a casa seva. Escrit per Montserrat Vilaseca, que coordina el servei d’ancians de la Comunitat de Sant Egidi a Catalunya, en la presentació l’acompanyarà l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon; Jaume Soler, graduat en psicologia i escriptor, i Montserrat Ayats, filòloga i editora. L'editen Parcir en català i Plataforma Editorial en castellà.

Després d'una breu introducció per part de Sobrerroca i de l’exposició per part de Coll del cas de la Ramona, una anciana de Manresa a qui van ajudar per poder viure la vellesa a casa seva, Salas va desenvolupar un llarg argumentari per defensar que «la casa cura»

Va parlar de la mortaldat a les residències de gent gran per l’onada de calor del 2003 i, més recentment, per la pandèmia, i va assegurar que a Sant Egidi «hem ajudat moltes persones a quedar-se a casa», tot i admetre que, per poder-ho fer, és imprescindible enfortir uns serveis que actualment són molt limitats perquè en l’assistència a la gent gran s’ha establert «la institucionalització com a eix vertebrador», malgrat que, segons un estudi que va citar, un 97% dels ancians prefereixen quedar-se a casa. Per fer-ho possible, va insistir, cal reforçar les eines que ho permetin a base d’«integrar l’assistència social i sanitària a domicili», que actualment avancen en paral·lel i en molt poques ocasions coincideixen, va retreure.

L’acte va acabar amb la lectura de la Carta de la Maria, publicada per la Comunitat de Sant Egidi fa 30 anys i que van subscriure més d’un milió de persones arreu del món. És d’una dona que demana no haver d’anar a una residència i acaba amb les següents paraules: «Ajudeu-me a mi i a tots els ancians a quedar-nos a casa i a morir entre les nostres coses. Potser viuré més; segurament viuré millor».

De dreta a esquerra, David Salas, Pere Sobrerroca i Montserrat Coll

De dreta a esquerra, David Salas, Pere Sobrerroca i Montserrat Coll / Eduard Vega

Subscriu-te per seguir llegint