Manresa té un dels nivells més elevats de rendes mínimes i dependència

L’Agenda Urbana Manresa 2030, aprovada en el darrer ple municipal, recull que la capital del Bages té un dels nivells de rendes mínimes més alts de Catalunya i el percentatge de població dependent és molt superior a la mitjana de l'Estat.

Segons el document, a Manresa «es concedeixen 54,9 rendes mínimes d’inserció per cada 1.000 habitants, sent el municipi que més rendes mínimes concedeix dins de la xarxa del projecte El Perfil de la Ciutat, format per 15 ciutats intermèdies de Catalunya».  

D’altra banda, el percentatge de població dependent, situat en un 53,33%, es troba considerablement per sobre del 45,95% de mitjana de l’Estat. Això mostra un perfil poblacional amb persones en potencial situació de dependència i vulnerabilitat sociodemogràfica.

Les dues dades van ser destacades pel president del grup municipal de Junts, Ramon Bacardit, durant el debat de l’Agenda Urbana. La resposta de l’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem la va donar la seva portaveu, Mariona Homs, que va dir que «és veritat que les rendes mínimes d’inserció són de les més altes de Catalunya. És veritat, però això és històric».

Va afirmar que «té molt a veure amb una situació de desindustrialirtzació de fa més de 15 anys. Totes aquestes persones que estaven en edat de treballar segueixen tenint rendes mínimes d’inserció, però la incorporació no és tan elevada. El que passa és que portem un acumulat molt gran. Potser està bé que se sàpiga».

L’Agenda Urbana Manresa 2030, un document que recull l’estratègia de sostenibilitat integral de Manresa en els propers anys, es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (ERC, PSC i Impulsem) i també de Junts, mentre que Fem Manresa i el FNC es van abstenir, i Vox hi ha votat en contra.

Molta població de menys de 14 o més de 64 anys

Segons el document, més de la meitat de la població de Manresa té menys de 14 anys o supera els 64 anys, cinc punts per sobre de la mitjana catalana, segons consta al document de l’Agenda Urbana 2030 aprovat pel ple municipal.

És un 55,5% a Manresa mentre a Catalunya és un 50,7%. El percentatge surt de sumar la població de menys de 14 anys amb la de més de 64 i dividir-la per la que es troba en la franja entre els 14 i els 64 anys. La causa és l’elevat índex de població gran i de natalitat. 

Cal recordar que Manresa és la segona ciutat gran del país on les prestacions socials tenen més pes en la renda.

A la capital del Bages, el 28,8% del total de recursos familiars provenien el 2020 de prestacions socials. És a dir, pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social, prestacions per atur o per protecció familiar i la renda mínima d’inserció, entre d’altres. Només Santa Coloma de Gramenet, amb el 29,2% del total, superava la capital del Bages aquell any, el de l’esclat de la pandèmia, en el grup de municipis catalans de més de 50.000 habitants.

Subscriu-te per seguir llegint