Gent gran, infants i nouvinguts arrelats salven una benedicció de Rams a Manresa cada cop més buida

La plaça de l’església de Crist Rei de Manresa, ara plaça de Neus Català i Pallejà, ja no és el que era. Cada cop menys gent participa a la benedicció del Diumenge del Rams a la parròquia més cèntrica de la ciutat i, per tant, la que tradicionalment atreia més públic. Més de 200 persones han assistit avui, a les 11 del matí, a aquesta cita amb la tradició, que salven la gent gran, els infants i els nouvinguts arrelats; els que ja fa uns quants anys que viuen a la capital del Bages.

De palmes i de palmons se n’han vist, però molts menys que de branques de llorer i d’olivera, que, amb els anys, han esdevingut predominants, i que són bastant més econòmiques. Pel que fa a les garlandes, llevat d’algun cas, n’hi havia ben poques. Entre els presents, diverses persones han explicat a aquest diari que han aprofitat la celebració per estrenar roba com mana la tradició.

Súplica a anar a missa de mossèn Martí

A l’hora de beneir els rams, el rector de la parròquia de Crist Rei, Martin Kabamba Belangeny, mossèn Martí, ha estat una bona estona llançant aigua amb una branca de llorer a les branques i palmons que alçaven els feligresos al seu pas. Ho ha fet després de baixar les escales de Crist Rei que, en els temps que hi havia molta gent, s’omplien de gom a gom, inclosa la plaça. Abans de la benedicció, ha fet una mica de sermó, on ha parlat, entre d’altres, de l’entrada de Jesús a Jerusalem damunt d’un pollí, «una cavalcadura que desaconsellaria qualsevol assessor d’imatge», i ha fet una petició als presents: «Avui, suplico, tot i que sé que tenim moltes coses per fer i molta feina, és un dia que podeu fer una mica de sacrifici per entrar a l’església, que sovint està buida». Menys de la meitat dels assistents li han fet cas. Després de la benedicció, alguns hi han entrat; altres tenien la intenció de fer temps per veure l’actuació dels Armats i uns quants han aprofitat per fer-se fotos amb les palmes i els palmons a les escales de Crist Rei.

Problemes per trobar palmes i palmons

Quan faltaven poc més de deu minuts per a les 11 del matí, davant de Crist Rei hi havia una vintena de persones. La família Ruiz-Giménez esperava a primera fila amb el seu fill de dos anys, el Nil. Tots tres força mudats. «Venim per tradició i perquè li volem inculcar al nostre fill el que els nostres pares ens van inculcar quan érem petits», han explicat. Entre ells han comentat el fet que hi hagués poca gent. Val a dir que fa uns anys la benedicció es feia més cap al migdia i que el fet d’avançar-la una hora potser més aviat li pot haver anat en contra. «Aquest capellà va molt d’hora», ha comentat el pare de la família. El seu fill ha estrenat roba regalada pels padrins i duia un palmó, que li ha comprat l'àvia. «Abans era més fàcil trobar-ne perquè hi havia les cistelleries de tota la vida. No sé on l’ha comprat», ha assenyalat la seva mare. No pensaven quedar-se a la missa per poder veure els Armats.

Carmen Cruz és d’un poble de Còrdova, però fa 42 anys que viu a Manresa. A la benedicció hi ha anat amb dues netes de fora de la capital del Bages i amb la cunyada. Hi van cada any. Ella sol anar a missa, però avui no ho tenien previst perquè «volen veure els Armats». No duien ni palma ni branques. «No ho fem perquè, després, no serveixen per a res».

Carolina Rodríguez i el seu marit anaven amb les dues filles, de 18 i 13 anys. Són de Sant Fruitós de Bages i van cada any a la benedicció a Crist Rei expressament, però no tenien previst quedar-se a la missa sencera. Ho fan «per tradició» i han explicat que, des de sempre, porten «un ramet d’olivera. De petita ja ho feia amb el ram. Sempre, i hi posàvem les garlandes». També han estrenat alguna peça de roba coincidint amb el Diumenge de Rams.

Entre els feligresos també hi havia un matrimoni de Portugal que fa 30 anys que viu a Manresa. Cada diumenge van a missa i també pensaven anar-hi avui, després de la benedicció, on han comentat que venim «per fe religiosa». Coincidien que aquest any hi havia poca gent. «Altres anys n’hi havia més». Duien una branca d’olivera.

«S’estan perdent els costums»

L’àvia de la família Serra-Paulé també es queixava que hi havia poca gent. «En falta moltíssima. Quan jo venia amb els meus fills. Mare de Déu! I l’any passat també n’hi havia més. S’estan perdent els costums, i tampoc no ho anuncien, i molta gent no se n’assabenta», ha lamentat. Anava acompanyada pel seu fill, la neta i la jove, i ha estrenat uns pantalons per a l'ocasió. Duien una branca de llorer i, la neta, un palmó amb garlandes, que s’estava menjant. El palmó li ha costat 18,5 euros. «Costa de trobar perquè vaig haver de voltar tot Manresa». Al final, el va trobar a la botiga d’articles de decoració del Passeig on hi havia el multicinemes Atlàntida. «Al súper i a la floristeria era el doble de car».

Carla Rodríguez i la seva parella han assistit per primer cop a la benedicció a Crist Rei coincidint amb el fet que han estat pares. Hi han anat per tradició i també per la seva fe religiosa, però no pensaven quedar-se a la missa. La petita estrenava roba; duia una jaqueta feta per la seva àvia i un vestit i unes sabates regal de la tieta. Anava amb un palmó de regal que van trobar al Bonpreu Esclat.

«Hi ha molt poca gent»

També per tradició i per religió han seguit l’acte Fátima Ayala, que és de Bolívia i fa vint anys que viu a Manresa, i la seva filla, que preveien anar a missa després. No han estrenat roba i duien fulles de llorer per beneir-les perquè «de palmes i de palmons, aquí pràcticament ja no n’hi ha». Han coincidit que aquest any «hi ha molt poca gent. Altres vegades ja estava ple una bona estona abans».

Els Armats no falten al Diumenge de Rams i porten les seves evolucions per Manresa

Dins dels actes de la Setmana Santa, avui al vespre, a les 8, es farà la Processó del Silenci, amb inici a la baixada de la Seu i la participació dels Armats. Abans, al migdia, hi ha hagut actuació castellera amb la colla amfitriona, els Tirallongues de Manresa, acompanyats pels Castellers de Lleida i els Castellers del Riberal, de la Catalunya del Nord.

Subscriu-te per seguir llegint