Científics espanyols participen en la ‘resurrecció’ de 160 plantes extintes

Tornar a la vida espècies vegetals ja extingides és l’objectiu d’un equip internacional de científics, amb participació del Reial Jardí Botànic de Madrid, que ha identificat 160 espècies desaparegudes com a candidates a ser recuperades. La recol·lecció de llavors conservades en herbaris de tot el món serà l’eix d’aquest projecte. A més, s’han descobert 15 espècies més que es creien extintes quan en realitat no ho estan.

L’actual època de l’antropocè té com a principal característica una pressió humana sense precedents sobre la biodiversitat. Al voltant del 40% de les espècies vegetals estan en perill d’extinció, cosa que representa la pèrdua de característiques i recursos únics i valuosos desenvolupats durant milions d’anys. Per tant, hi ha una urgent necessitat de conservació per aturar, o almenys retardar, aquesta tendència basada en una investigació científica sòlida.

Ara, un grup internacional de científics ha dut a terme un complex estudi sobre el potencial per ‘ressuscitar’ més de 160 espècies de plantes actualment considerades extintes, segons informa l’agència SINC. Tot i que moltes es perdin per sempre, algunes podrien recuperar-se. És l’anomenada ciència de la «desextinció» que té per objectiu desenvolupar el coneixement i els mètodes per tornar a la vida les espècies extintes.

Unes 32 institucions han participat en la investigació, inclòs el Reial Jardí Botànic (RJB) del CSIC. El professor Thomas Abeli i la doctora Giulia Albani Rocchetti, de la Universitat Roma Tres, han coordinat l’estudi en col·laboració amb Angelino Carta i Andrea Mondoni, professors de les universitats de Pisa i Pavia, respectivament.

Reviure espècies a través de les llavors

Moltes plantes es reprodueixen per llavors que mantenen el potencial per germinar durant dècades i fins i tot segles. «Això planteja la possibilitat de reviure plantes extintes amb llavors que es conserven en col·leccions d’història natural, particularment en herbaris», apunten.

Si es descobreix que existeixen llavors viables, ¿es pot dir que l’espècie s’ha extingit?, es pregunta el responsable de l’Herbari MA del RJB-CSIC, Leopoldo Medina, que ha participat en l’estudi. L’equip ha identificat unes 160 espècies extintes per a les quals encara hi ha llavors a més de 60 herbaris arreu del món, «un avenç clau», segons Medina.

Per configurar aquesta llista de plantes candidates a ser ‘ressuscitades’, els científics han tingut en compte criteris com la resistència de les llavors a l’emmagatzematge, l’edat dels espècimens i la distinció evolutiva de l’espècie.

Entre les espècies aspirants, hi ha diverses plantes de la família de les lleguminoses (Fabaceae) que inclou Astragalus endopterus, planta endèmica de les Açores (Portugal). Les seves llavors es caracteritzen per tenir una gran longevitat.

Bases de dades desactualitzades

Bases de dades desactualitzadesAquesta investigació, publicada a la revista Nature Plants, també destaca els riscos i beneficis de la recent proliferació de bases i agregadors de dades. Si bé aquestes eines han accelerat l’accés a les dades de biodiversitat, «també poden difondre informació errònia al no actualitzar l’estat de conservació de les espècies», apunta Medina. D’aquesta manera, les accions de conservació poden ser enganyoses, sobretot amb les plantes en perill d’extinció.

L’equip ha identificat inconsistències en l’estat de conservació registrat entre les principals bases de dades internacionals. D’aquesta manera han descobert que 15 espècies de plantes considerades extintes en realitat no ho estan, ja que es mantenen en jardins botànics o en el medi natural.

«Els resultats d’aquest estudi tenen un abast important per a la conservació, al brindar eines per guiar la primera possible resurrecció d’espècies de plantes extintes i per planificar accions de conservació, incloses les reintroduccions d’espècies altament amenaçades que han sigut erròniament declarades extintes», conclou Medina.

Estudi de referència: https://www.nature.com/articles/s41477-022-01296-7