«La majoria dels compostos no són ben avaluats»

Carlos de Prada és un dels grans experts d’Espanya sobre compostos nocius i és autor del llibre Hogar sin Tóxicos, el mateix nom de la campanya que lidera per informar sobre una realitat molt desconeguda.

Si les PFAS són tan nocives, per què no estan prohibides?

Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, de les més de 100.000 substàncies sintètiques en circulació a la UE, només el 0,5% ha rebut una avaluació més o menys completa sobre la seva toxicitat. El ritme amb què entren aquestes noves substàncies al mercat supera el ritme amb què s’avaluen degudament els seus riscos i es regulen. Lamentablement, les pressions d’algunes grans indústries posen en risc que la UE millori la normativa actual, actualment molt deficient.

On trobem les substàncies més tòxiques en la vida diària?

Les PFAS han estat molt a bastament usades. Es troben en infinitat de productes i articles, com unes certes paelles antiadherents, alguns envasos alimentaris en paper i cartó (en alguns casos de menjar ràpid o caixes de pizza), tèxtils hidròfugs o antitaques, catifes, moquetes, alguns cosmètics i productes de neteja personal, electrònica, etcètera.

Moltes d’aquestes substàncies actuen com a disruptors endocrins. Què significa això?

Ja fa uns anys la Societat Espanyola de Salut Pública (SESPAS) deia que, com les hormones, les substàncies disruptores endocrines actuen en dosis extremadament baixes i, per una sèrie de raons molt clares, científicament no poden establir-se llindars d’exposició segurs a aquestes substàncies. Això és arxisabut per la comunitat científica, encara que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) o altres organismes es mantenen obstinats a establir llindars aparentment segurs.

Sembla que el més nociu és l’efecte combinat d’aquestes substàncies...

El risc se sol mesurar oficialment sense tenir en compte l’efecte còctel’, sinó el supòsit (erroni) que ens exposem només a cada substància per separat. Tal com reconeixen informes com els de l’OMS o els realitzats per la Comissió Europea, aquestes substàncies provoquen efectes en dosis molt inferiors a les normalment utilitzades als tests reglamentaris. I afegeixen aquests organismes que l’actual paradigma d’avaluació de risc requereix una modificació o ha quedat obsolet.

Hi ha possibilitats reals que la UE prohibeixi de cop milers d’aquestes substàncies, com anuncia?

Sí. És una cosa històrica, perquè, fins ara, la tònica ha estat anar regulant les substàncies una a una, i quan finalment s’aconseguia, la indústria es limitava a substituir la substància per una altra similar que, amb el temps, acabava produint efectes negatius semblants. El risc que existeix [davant aquesta restricció massiva en curs] és que la indústria es resisteixi, com tradicionalment ha fet, i, per exemple, demani que es concedeixin exempcions per a l’ús d’alguns o molts PFAS, al·legant que el seu ús és suposadament «essencial».