La desforestació avança imparable

Els grans boscos, arma fonamental contra el canvi climàtic, continuen desapareixent a tota velocitat. eL 2022 va ser arrasada una superfície equivalent als Països Baixos

Bosc amazònic arrasatal Brasil. Felipe Werneck/Ibama

Bosc amazònic arrasatal Brasil. Felipe Werneck/Ibama / joan lluís ferrer

joan lluís ferrer

Encara que alguns països estan aconseguint aturar i reduir el seu ritme de desforestació, el balanç global continua sent descoratjador. Els que més bosc tenen estan augmentat la velocitat amb què els eliminen. La Terra va perdre una àrea de selva tropical més gran que Suïssa o els Països Baixos el 2022, i la major part va ser destruïda per donar pas a cultius de bestiar i productes agrícoles, segons ha revelat un estudi de dades per satèl·lit fet per un organisme especialitzat.

Un indígena de l’Amazònianavega amb la seva canoaper un riu.  shutterstock

Un indígena de l’Amazònia navega amb la seva canoa per un riu. shutterstock / joan lluís ferrer

Aquesta superfície desforestada equival a suprimir cada cinc segons, dia i nit, un camp de futbol d’arbres tropicals madurs, i representa un 10 % més que l’any anterior, segons l’Institut de Recursos Mundials (WRI), autor del treball.

En ser eliminats, els boscos tropicals destruïts l’any passat van alliberar 2.700 milions de tones mètriques de CO₂ a l’atmosfera, equivalent a les emissions de combustibles fòssils de l’Índia, la nació més poblada del món, segons va informar la unitat Global Forest Watch de WRI.

Pèrdua de bosc primari a l’Amazones (2002-2022)

Pèrdua de bosc primari a l’Amazones (2002-2022)

El Brasil va representar el 2022 el 43 % de tots els boscos eliminats a la Terra, amb la República Democràtica del Congo i Bolívia responsables d’un altre 13 i 9 %, respectivament.

Els més de 41.000 quilòmetres quadrats devastats a tot el món l’any passat fan del 2022 el quart any més destructiu per als boscos primaris en dues dècades.

Es dona la circumstància que aquest augment de la desforestació va tenir lloc un any després que els líders mundials prometessin en el cim COP26 de Glasgow el 2021 aturar i revertir la pèrdua de boscos per al 2030. L’incompiment d’aquest compromís és clamorós.

«Des del canvi de segle, hem vist una veritable hemorràgia en alguns dels ecosistemes forestals més importants del món, malgrat els anys d’esforços per revertir aquesta tendència», afirma Mikaela Weisse, directora de Global Forest Watch de WRI.

«Estem perdent ràpidament una de les nostres eines més efectives per combatre el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i donar suport a la salut i els mitjans de subsistència de milions de persones», va afegir en declaracions recollides per France Press.

Al conjunt del planeta, la vegetació i el sòl han absorbit constantment al voltant del 30 % de la contaminació per CO₂ des del 1960, fins i tot quan aquestes emissions van augmentar el doble.

«Estem perdent ràpidament una de les nostres eines més efectives per a combatre el canvi climàtic»

Uns 1.600 milions de persones, gairebé la meitat d’ells membres de grups indígenes, depenen directament dels recursos forestals per a la seva alimentació i manteniment.

L’Amazònia serà sabana

Els científics temen que el canvi climàtic i la desforestació combinats puguin desencadenar la transformació de la conca de l’Amazones des de bosc tropical a sabana, la qual cosa podria alterar profundament el clima, no només a Amèrica del Sud, sinó a tot el món.

Les selves tropicals són grans segrestadors de carboni, que d’una altra manera seria a l’atmosfera. Uns 90.000 milions de tones de CO₂ s’emmagatzemen als boscos de la conca de l’Amazones, cosa que suposa el doble de les emissions anuals mundials de totes les fonts.

«Aturar i revertir la pèrdua de boscos és una de les opcions de mitigació del problema més rendibles que tenim disponibles avui dia», va dir Frances Seymour, investigadora principal de WRI per a boscos.

Els campions mundials de la desforestació són, per aquest ordre, Rússia, el Brasil, el Canadà, els Estats Units i República Democràtica del Congo. Són els països que, en números absoluts, més bosc van perdre des de començament de segle. Però, si es miren només les dades de l’any passat, el rànquing va ser encapçalat pel Brasil i l’RD del Congo.

Mentrestant, Bolívia va experimentar la tercera pèrdua més gran de boscos primaris (gairebé 4.000 km²) el 2022 i un augment del 32% en la taxa de desforestació en comparació amb el 2021. La producció de cacau, l’extracció d’or i els incendis van ser els principals responsables d’aquesta situació, segons l’informe de Global Forest Watch.

Una mica més del cinc per cent de la pèrdua mundial de boscos tropicals l’any passat va tenir lloc a Indonèsia (2.300 quilòmetres quadrats), on, no obstant això, els nivells de desforestació s’han reduït més de quatre vegades des del 2016.

Altres països que van completar el top ten en pèrdua de boscos tropicals a tot el món l’any passat són el Perú (3,9 %), Colòmbia (3,1 %), Laos (2,3 %), Camerun (1,9 %), Papua Nova Guinea (1,8 %) i Malàisia (1,7 %).