El Moianès, oblidat en un buit meteorològic

El Moianès és l’única comarca de tot Catalunya que no figura en la xarxa d’estacions atomàtiques (XEMA) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), on actualment n’hi ha 188 d’operatives. És una comarca de recent creació, i la més jove del territori perquè tot just va néixer el 2015, però la qüestió és que cap dels seus deu municipis no està representat en l’apartat d’observatoris automàtics de meteo.cat, que és el portal de referència a nivell de dades sobre la meteorologia en temps real i estadístic del país.

De fet, el meteo.cat també disposa de dades provinents de la xarxa d’observadors meteorològics (XOM) que s’adhereixen voluntàriament al SMC, i d’estacions que també són automàtiques però de col·laboradors particulars i que complementen les de la xarxa d’institucions públiques, amb informació més limitada. En aquests casos, el Moianès si que hi té presència, i compta amb una estació XOM a Castellterçol, mentre que de particulars n’hi ha a Collsuspina, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló. Tanmateix, des que va esdevenir comarca que es manté un buit de dades d'aquest territori en les estacions automàtiques XEMA, que es fan servir de base per a la informació meteorològica diària i històrica. La XEMA dona informació actualitzada de forma periòdica (en xifres i gràfics) sobre la temperatura màxima, mínima i sobre la mitjana; sobre la humitat relativa mitjana; sobre la precipitació acumulada; i en casos també sobre la velocitat del vent, la pressió atmosfèrica o la irradiació solar, a banda de la situació i les característiques que identifiquen cadascuna de les estacions. També permet obtenir dades de dies anteriors.

La resta de comarques centrals si que tenen presència a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques, especialment el Solsonès amb dades de 6 municipis; mentre que l’Anoia, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya n’hi tenen 5; i l’Alt Urgell, 4. És una representació proporcionada en relació al conjunt de comarques, tenint en compte que la majoria es mouen dins d’aquestes mateixes xifres, amb excepcions com el Segrià (amb 11 municipis), l’Alt Empordà (amb 9), o la Noguera (amb 8); i a l’altre extrem, l’Alt Camp, l’Alta Ribagorça, el Garraf, les Garrigues i la Garrotxa (amb presència de dos municipis cadascuna), o el pla de l’Estany, que només mostra les dades de Banyoles.

Ni Manresa ni Igualada

Les estacions automàtiques del portal del Servei Meteorològc de Catalunya donen informació de poblacions disperses per tot el territori, i no necessàriament hi ha incloses les capitals comarcals. De fet, aquest tipus d’observatoris del meteo.cat faciliten dades meteorològiques de 27 caps de comarca, i això suposa poc més de la mietat de les 42 que hi ha en el conjunt del territori. Pel que fa a la regió central, no hi ha ni Manresa ni Igualada (i tampoc Moià), i en relació a Berga, són dades de la zona del Santuari de Queralt. En canvi, si que se’n recullen de les estacions automàtiques de la Seu, Puigcerdà i Solsona. Fora d’aquesta àrea, tampoc hi ha dades de capitals com Figueres, Mataró, Reus, o Vilanova i la Geltrú.

Més enllà del si són o no caps de comarca, hi ha alguns municipis amb més d’una estació automàtica amb presència al portal, com és el cas de Barcelona (amb l’Observatori Fabra, el zoo, el Raval, i la Zona Universitària), El Prat de Llobregat (amb la pròpia ciutat, el Port-Bocana i el Port-ZAL Prat), i Lleida i Vielha e Mijaran en tenen dues (a Raimat i La femosa; i a Lac Redon i l’heliport, respectivament).

La regió central, des del 1995

Les primeres estacions automàtiques encara en funcionament que incorpora el portal meteo.cat i que actualment gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya, daten dels anys 80. Algunes de les que hi eren des de l’inici es van desmantellar i més endavant es van substituir per unes altres, sovint al mateix municipi.

De les 188 que actualment hi ha operatives, les més antigues són les de Lleida-Raimat i Els Plans de Sió (a la Segarra), que daten del 1988. A l’altre extrem, hi trobem noves incorporacions recents com les estacions de l’heliport de Vielha e Mijaran, Sant Sadurní d’Anoia, El Prat de Llobregat (El Port ZAL), i Palafrugell, que es van introduir el 2021.

Pel que fa a les comarques centrals, les pioneres daten de mitjan anys 90, com la de Pinós (del 1995), o les de la Seu, Organyà, Sant Salvador de Guardiola, La Quar i els Hostalets de Pierola (del 1996). Les més noves són les de Pujalt (del 2018), i Puigcerdà (que data del 2016).

Subscriu-te per seguir llegint