El Moianès mostra signes de desacceleració però és de les comarques barcelonines amb menys atur

La recuperació econòmica iniciada l’any 2021 a la província de Barcelona després de la pandèmia es va consolidar al llarg del 2022: bona part dels indicadors van recuperar els nivells previs a la crisi de Covid-19 i fins i tot alguns els van superar, evidenciant una fase expansiva de l’economia. Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2023, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2022 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques.

En el cas del Moianès, que s’havia mostrat com una de les comarques més resilients durant la crisi de la Covid-19, mostra signes de desacceleració en alguns indicadors socioeconòmics. En canvi, el nombre d’aturats registrats ha caigut un -4,1% (similar a la mitjana provincial, del -4,3%), i baixa especialment entre les dones (-7,4%) i entre els joves menors de 30 anys (-22,2%). D’aquesta manera el Moianès es consolida com una de les comarques amb menor incidència de l’atur, amb una taxa (7,3%), dos punts per sota de la província (9,3%).

La majoria d’indicadors mostren una evolució positiva però amb menor dinamisme que al conjunt de la província

L’ocupació registrada resident a la comarca ha pujat un 2,0%, per sota de la variació provincial (2,6%). En canvi, l’evolució positiva dels llocs de treball localitzats es frena i registra un tímid descens (-0,2%), que contrasta amb la dinàmica positiva de la província (3,0%), a causa de la caiguda del treball assalariat (-0,3%). El comerç al detall i a l’engròs són de les poques activitats en què creixen de forma destacada els llocs de treball al Moianès en aquest darrer any. La variació del nombre d’empreses resulta positiva, amb un increment d’un 0,7% (per sobre del 0,1% de la província).

Les dades de la província

Al conjunt de la província, el nombre de llocs de treball va registrar un creixement interanual del 3,0% l’any 2022, dada dues dècimes superior al creixement experimentat a Catalunya (2,8%). Aquest increment és inferior al de l’any 2021 (4,0%), però permet arribar a xifres absolutes mai observades en la sèrie disponible: 2.679.685 llocs de treball.

L’atur registrat va continuar a la baixa, amb un -4,3% el 2022, situant la taxa d’atur en el 9,3%. La població amb nacionalitat estrangera va ser la més beneficiada en l’augment de l’ocupació, però no pas en la reducció de l’atur registrat. Per edat, el grup de 45 a 54 anys va ser el que en conjunt va tenir una millor evolució en termes d’ocupació i atur.

Tots els grans sectors d’activitat van registrar el 2022 un increment del nombre de llocs de treball a la província de Barcelona, amb l’única excepció de l’agricultura (-1,6%). El sector més dinàmic va ser la construcció (3,3%) seguit dels serveis (3,0%). Entre els subsectors amb major expansió en nombre de llocs de treball destaca els serveis de tecnologies de la informació, que va guanyar més de 10.000 llocs en un any, en un context d’acceleració de la digitalització. El subsector dels serveis de menjar i begudes (restauració) va continuar recuperant-se del sotrac de les restriccions per la Covid-19, i va guanyar més de 6.000 llocs de treball.

Resultats per comarques

La població ocupada registrada va créixer el 2022 a totes les comarques de la província. El creixement més destacat es va donar al Barcelonès (3,2%), seguit del Bages (2,8%) i el Garraf (2,7%). Les comarques que van presentar un dinamisme més moderat van ser el Berguedà (1,4%) i Osona (1,6%).

A la majoria de les comarques la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones que entre els homes, amb majors increments de l’ocupació femenina. Les excepcions van ser el Berguedà i el Bages.

El nombre de llocs de treball va créixer al conjunt de la província, però no de forma tan extensiva entre totes les comarques. Es van produir increments de llocs de treball superiors al 3% interanual a cinc de les dotze comarques, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (3,5%) i Osona (3,4%) com a casos més representatius, però es va experimentar un sensible descens a dues comarques: el Berguedà (-0,9%) i el Moianès (-0,2%).