Els nous sistemes de la DGT per enxampar-te abans que frenis en veure un radar

Un dels principals factors de risc a la carretera és conduir superant els límits de velocitat. Així ho confirmen nombrosos estudis facilitats per la Direcció General de Trànsit (DGT), que apunten que la probabilitat de morir o de patir lesions greus és molt més gran en un accident amb velocitat excessiva que en un altre amb una velocitat moderada.

Per això, la DGT disposa d’una àmplia xarxa de radars fixos que tenen per objectiu controlar la rapidesa de circulació dels vehicles i vetllar pel compliment de les normes de trànsit. Els dispositius es troben distribuïts per tot el territori i, sovint, amagats a la vista dels conductors.

Tanmateix, la posició d’aquests dispositius és de coneixement públic i està a l’abast de qualsevol a la pàgina oficial de la DGT.

Frenada a l’arribar al radar

Per això els conductors solen frenar al lloc on està col·locat el radar i després continuen circulant a una velocitat superior a la permesa, fins que troben el radar següent.

La DGT, tipa d’això i com que no pot posar radars a cada quilòmetre de la xarxa de carreteres de l’Estat, ha optat per dues mesures que faran que els conductors amants de la velocitat ho tinguin encara més difícil per continuar corrent: radars en cascada i radars de tram.

El radar de tram s’anuncia amb cartells que indiquen el seu principi i el seu final i marquen la velocitat a la qual es pot circular al tram que discorre entre aquests dos senyals, que és d’entre tres i cinc quilòmetres.

Càmera, no radar

En realitat no és un radar, ja que no emet cap senyal cap al vehicle, sinó que utilitza una càmera de visió artificial similar a la dels semàfors d’algunes ciutats. Cada una de les càmeres, una per carril, grava de manera contínua els vehicles que circulen mitjançant llum contínua d’infrarojos. Aquestes càmeres estan sincronitzades per fibra òptica i satèl·lit, de manera que els seus rellotges marquin la mateixa hora.

Així doncs, es col·loquen a l’inici del tram que s’ha de controlar, amb infrarojos per poder funcionar també de nit, amb reconeixement de les matrícules dels vehicles. Quan passa un vehicle, es captura una imatge i es registra l’hora exacta, amb segons, de l’entrada.

Matrícula i hora

Al final del tram hi ha una altra càmera, que torna a capturar una imatge, per identificar el mateix número de matrícula, i es registra l’hora exacta de sortida. Així es calcula la velocitat mitjana a la qual circula un vehicle entre dos dispositius electrònics.

Els radars en cascada, que poden ser fixos o mòbils, són una mica més maquiavèl·lics: es col·loquen prop d’un primer radar fix, que ja fa temps que està posat i que és conegut pels conductors, i quan acceleren després d’haver passat el primer radar són agafats per aquest segon i són multats.