Fa un parell de dies, mentre Vinicius oferia una roda de premsa al centre d’entrenament del Brasil, a les instal·lacions de l’Al-Arabi, un gat de carrer es va colar a la sala i es va posar sobre la taula. El davanter del Reial Madrid es va posar a riure mentre el seu cap de premsa es va posar a acariciar l’animal... durant uns segons. Després, va agafar el gat pel llom i el va deixar caure a l’altre costat de la taula, un gest bastant criticat per la seva desconsideració. El gat, no obstant, en la seva inherent i indissociable condició de gat, va caure de potes i es va recolzar als peus de la taula. Tan a gust.

L’anècdota va cridar l’atenció del món sencer, però no ens va estranyar gens als que estem a Qatar. O als que hi hagin estat algun cop. En aquest país hi ha una cridanera superpoblació de gats de carrer. Per tot arreu, però especialment en els nombrosos descampats que hi ha al mig de les ciutats. Com que Doha i les seves ciutats annexes estan en construcció, hi ha molts solars buits en els quals aquests animals troben un espai per viure.

A més, són gats gens espantadissos. Pots passar a 20 centímetres d’un i que ni s’immuti, a diferència del qua passa a Espanya. Aquests bitxos estan completament integrats en l’ecosistema social qatarià, en bona mesura perquè els residents els alimenten. Quan tenen gana i estàs sopant en una terrassa, miolen per fer llàstima. En això sí que són com els seus congèneres estrangers.

El gat Dave

En la concentració d’Anglaterra han pres bona nota dels costums locals. Un dia va aparèixer per allà un gat de carrer i els jugadors i tècnics anglesos, sobretot Walker, Stones, Sterling i Phillips, van decidir adoptar-lo i batejar-lo: Dave. «Si guanyem el Mundial, prometo adoptar-lo i emportar-me’l amb mi a Manchester», va dir fa uns dies Walker, el lateral del City.

Ara bé, no a tothom li agrada l’abundància de gats que hi ha a Qatar. El millor exemple d’això és Ousmane Dembélé. Segons va revelar el seu company Randal Kolo Muani, l’extrem de França té pànic a aquests animals. «I ens fa riure a tots els altres», va afegir el davanter.

Fòbies puntuals a part, la sensació és que als habitants de la ciutat no els incomoden en absolut els gats de carrer, perfectament integrats en les seves vides diàries. Però sí que són considerats, en certa mesura, un problema a solucionar. El Govern qatarià va impulsar l’any passat un pla per construir refugis per a aquests animals per evitar la seva proliferació als carrers.

El pla de Qatar

L’eficàcia d’aquestes solucions, però, està en dubte, ja que en ocasions l’únic que aconsegueixen és que els gats que no són atrapats es reprodueixin amb més freqüència i, per tant, la superpoblació torna a ser un problema a mitjà i llarg termini.

Davant aquesta estratègia governamental, o almenys com a complement, sorgeix l’associació TNRQ, sigles en anglès d’Agafar, Esterilitzar, Retornar i Qatar. L’any 2021, aquesta iniciativa va esterilitzar 721 gats, segons els seus registres. «Quan els mascles estan castrats, ja no es veuen obligats a mantenir un gran territori ni a lluitar per parelles i les femelles ja no es veuen obligades a suportar les demandes físiques i psicològiques de donar a llum i cuidar les cries», justifiquen a la seva pàgina web, afirmant que l’esterilització «millora la vida» dels animals.

Amb aquest pla preveuen «estabilitzar i finalment disminuir» la població de gats de carrer en l’emirat. TNRQ també recapta fons per poder portar al veterinari els animals malalts que rescaten del carrer. Si Vinicius i Walker se n’assabenten, potser aporten alguna cosa a la causa.