Mentre continua afrontant tot tipus de papers que sovint requereixen unes astoradores transformacions físiques, Russell Crowe ha anat fent les seves incursions rere la càmera, ja sigui per dirigir curtmetratges, videoclips o pel·lícules. El seu debut oficial com a realitzador de llargmetratges va ser amb la notable El maestro del agua i ara hi torna amb un thriller molt prometedor sobre el paper que es queda a mig camí de tots els seus enunciats. Poker face s’adscriu a la tendència, molt hereva dels textos d’Agatha Christie, de situar un grup de personatges en un mateix espai i sotmetre’ls a un joc d’aparences i mitges veritats que busquen tenir un efecte catàrtic a les seves respectives vides.

A diferència d’altres títols similars com l’esplèndida El menú, on l’efecte sorpresa es manté fins al final, Crowe no aconsegueix que el seu relat tingui la tensió dramàtica necessària, però com a mínim resulta un producte entretingut que et pot resoldre un diumenge a la tarda. Mirant-la queda clar, en tot cas, que el Crowe director ha volgut construir un personatge a la mida del Crowe actor, perquè és aquest últim el que acaba justificant el preu d’una entrada.

Poker face gira al voltant de Jake Foley, un multimilionari excèntric que s’ha fet famós per les seves partides de cartes. Un bon dia, envia una invitació als seus millors amics que no poden rebutjar: participar en una partida de pòquer que els pot fer guanyar més diners dels que mai haurien imaginat. La contraindicació? Que per poder arribar fins al final hauran de revelar els seus secrets més obscurs, sobretot els que tenen a veure amb la seva amistat amb Foley, posant al descobert les costures d’unes relacions personals que sempre s’han basat en les aparences. Al llarg d’una sola nit, Foley juga sense límits amb les emocions i les expectatives dels seus convidats, que acaben descobrint que la seva presència té un motiu ocult que poc té a veure amb l’afició al joc del seu amfitrió.

Tot i que està plantejada com un successió de girs narratius, la pel·lícula no acaba mai de sorprendre perquè alguns són massa evidents i ja hem vist massa trames semblants com perquè alguns trucs argumentals no se’ns facin previsibles. En tot cas, s’agraeix que Crowe no s’allargui gaire més de 90 minuts i que hagi comptat amb un repartiment molt solvent encapçalat per ell mateix, Liam Hemsworth, RZA, Jacqueline McKenzie (que ja era una de les protagonistes d’El maestro del agua, Matt Nable, K. Callan, Lynn Gilmartin, Daniel MacPherson, Dan Matteucci, Benedict Hardie, Molly Grace i Elsa Pataky.