'El fred que crema': Infern a la neu
El thriller rural ambientat a l’Andorra del 1943 té doble factura manresana: el guió és del dramaturg Agustí Franch i la música de Francesc Gener
Pep Prieto/DdG. Manresa
El thriller d’ambientació rural viu un gran moment de forma. És un subgènere que es remunta als mateixos orígens del cinema, perquè aquests contextos sempre s’han prestat a jugar amb les atmosferes i els secrets de comunitats molt tancades, però mai havien portat tanta gent al cinema. En el de Catalunya, convé recordar títols tan reivindicables com Un cos al bosc de Joaquim Jordà i recentment hem tingut un gran exemple en Suro, que s’ha convertit en un dels grans films de la temporada. Com aquesta última, El fred que crema aspira aquest diumenge a un Gaudí a la millor pel·lícula i també esprem al màxim la relació entre un grup de personatges i un entorn hostil que va determinant les seves imprevisibles decisions.
Dirigida pel debutant Santi Trullenque (fins ara només havia firmat, fa deu anys, l’interessant documental Prim, anatomia d‘un general), que també és coautor del guió jutjament amb Agustí Franch, la cinta situa la seva història el 1943. Els protagonistes són una parella que viuen en un petit poble andorrà que a l’hivern es torna un passatge nevat i ple de perills. Viuen pendents de les seves rutines mentre van tenint notícies de l’incert transcurs de la Segona Guerra Mundial. Un bon dia, s’assabenten que el seu amic Sendo ha acollit a casa seva una família jueva que fugen dels nazis. Quan els soldats alemanys arriben al poble per trobar els fugitius, es desencadena una tensió ambiental que fa emergir traïcions, venjances i secrets del passat.
El més prometedor de El fred que crema és la seva voluntat d’anar més enllà del melodrama de ressons bèl·lics i explorar a fons les interioritats d’una comunitat aïllada en què el suspens emana de la quotidianitat. En aquest context, una de les claus de la pel·lícula és la posada en escena de Trullenque, que treballa més amb els silencis i les mirades que no amb els grans discursos, i l’excel·lent planter d’intèrprets, que inclou Greta Fernández (una de les actrius amb més registres del cinema espanyol actual, com ha demostrat a La hija de un ladrón o a la sèrie 30 monedas), Roger Casamajor, Pedro Casablanc, Daniel Horvath, Ksawery Szlenkier, Elisabet Terri, Nil Planes, Kasia Kapcia, Peter Nikolas, Albert Vilcan i el sempre efectiu Adrià Collado.
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- Ikea sorprèn amb el sabater per a l'entrada que sembla un moble de disseny
- El gest desagradable d'una soltera en conèixer l'afició de la seva cita a 'First Dates
- Viure amb lipedema, la malaltia de les dones que només s'engreixen: "Em vaig sentir alliberada quan vaig saber per què guanyava tants quilos
- La floració de les tulipes, un fenomen turístic al Berguedà
- Una desena de famílies d'Olvan denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer: "És un malviure
- El despatx berguedà Fernández Advocats s’integra en el barceloní Giménez-Salinas
- Una alumna d’ESO es tira per la finestra d’una escola de Balaguer i resulta ferida