Resistir és persistir

Ni els més imaginatius haurien pogut pensar en fórmules de resistència com les que veiem de tant en tant a casa nostra. I no només una vegada, sinó moltes. I no només per part d’una sola persona, sinó de dues alhora. Qui s’ho podia imaginar? Qui podia pensar en uns actes tan valents i demolidors?

Algú es demanarà de què carai parlo. Bé, ras i curt, em refereixo a la nova fórmula del vell joc de cuc a amagar, mitjançant el qual tan bon punt arriba sa majestat el rei d’Espanya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’amaguen fins haver comptat a 20 o 30, per a tot seguit aparèixer a la taula de SM. Increïble, no?

Doncs no. Aquesta és la nova fórmula per demostrar la força de les conviccions i la resistència front una Espanya opressora i repressora encarnada en la figura del rei d’Espanya. Cal mostrar valentia i rebuig a la seva figura, almenys a les portes d’on arribi, després, com bons catalans, s’ha d’aprofitar la vinguda per fer un bon dinar o un bon sopar... no sigui que se’l mengin sense fer cas de les mostres de rebuig expressades.

Amb el temps potser el perdonaran, perquè si ve gaire sovint, aquest joc comença a cansar uns i altres, perquè a vegades es poden trobar, sense voler, i el joc s’ha de donar per acabat. De fet, al president del Govern, Pedro Sánchez, ja l’han mig perdonat. A ell el deixen venir i, fins i tot, el saluden, encara que fredament, no sigui que es pensi que tot està oblidat.

I no para aquí la cosa. No, no. L’estratègia del Govern està sempre activa, i no para de preparar sorpreses i mostres de duresa davant el Govern central. Cansats de reclamar la reunió de la taula de diàleg, han decidit enviar-hi una delegació de baix nivell. Bé, no ho dic jo, ho diuen els entesos. El president Aragonès no hi anirà, com a nova mostra de fermesa i rebuig enfront Madrid. Agafeu-vos el «Madrid» com vulgueu.

No. A la taula hi assistiran només dos representants del Govern: Laura Vilagrà, consellera de Presidència, i Roger Torrent, conseller d’Empresa. I prou. Qui després critiqui les despeses del Govern, en viatges i protocol, quedarà retratat. Dos representants d’ERC, perquè els de JxC ni hi són ni se’ls espera, i endavant. A veure què diuen i què proposen a Madrid.

No cal preparar res. Ni documents, ni peticions, ni propostes concretes de traspassos de competències o modificacions de lleis, per augmentar l’autogovern. No, no. Que diguin el que vulguin que nosaltres ja tindrem material per criticar-los i atacar-los.

Modestament, proposo que a la tercera taula de diàleg hi enviïn un becari o un conserge de Palau per prendre nota o per enregistrar les propostes de Madrid, i així encara estalviar més i millor el temps dels nostres consellers.

Aquí podeu veure dues bones mostres d’estratègia i tàctica política, demostradora de la fermesa i solidesa del nostre adolescent Govern. Qui hauria imaginat tanta astúcia i valentia alhora!