La Constitució segrestada

Un total de 32.360 manresans i manresanes digueren que sí a la Constitució. El 64,12% dels que van ser cridats a votar i el 89,32% dels que ho van fer. Compte amb les dades, avui cap consulta del tipus que sigui aconseguiria un grau similar d’adhesió. Aquestes dades, irrefutables, són menystingudes per una part dels ciutadans, alguns sota l’argument que ells no hi eren, o d’altres afirmant que va ser una Constitució tutelada. Cada un dels 32.360 ciutadans que van votar que sí, ho van fer per les seves pròpies raons, però estic segur que cap d’ells se sentia tutelat per ningú. Diria que els que volien que continués el poder establert eren els 1.697 que van votar que no, 3,36% del cens. Els descontents amb l’acord perquè el consideraven curt van ser 2.303 votants –4,56%– que resulten de sumar els que van votar en blanc o nul. Important la dada, menys del cinc per cent del cens de Manresa va considerar l’acord insuficient. Quin projecte polític podria tenir avui un grau d’acceptació com aquest? Amb un grau de rebuig tan baix? Esquerra ens proposa que amb un 28% de sis, n’hi hagi prou per declarar la independència.

En l’actualitat aquell acord se’l qüestiona, i alguns dels que van de defensors, només accepten la seva visió més restrictiva, complint els articles que els convenen, amagant que la constitució és un tot. Ja va sent hora que els que acceptem la Constitució desemmascarem als falsos constitucionalistes. La Constitució són les regles del joc i s’han d’acceptar totes, no val unes sí, altres no, i la norma té els mecanismes per ser modificada quan es vulgui, o millor dit, quan es pugui (perquè és cert que els seus mecanismes sempre necessiten majories molt àmplies, i en alguns casos d’una alta complexitat amb la seva tramitació).

Per què és tan difícil de canviar? Segons els teòrics en Dret Constitucional, és perquè és una «constitució oberta», és a dir, interpretable. Per això és tan important la composició del Tribunal Constitucional.

Els que creiem de debò en la Constitució tenim l’obligació d’aconseguir que el rebuig actual disminueixi. Per fer-ho la primera passa –que no l’única– és canviar la majoria del TC, que aquest respongui a la majoria social que va sortir de les últimes eleccions. La història es repeteix. Quan a principis d’aquest segle es discutia el nou Estatut per Catalunya, la minoria conservadora va fer com ara, va bloquejar la renovació del tribunal perquè la sentència els sortís favorable a les seves tesis, la realitat és que la sentència de l’Estatut va sortir per 6 a 5, per un sol membre es va decidir que la llei votada pels catalans no s’ajustava a la Constitució i encara avui en paguem les conseqüències. Això no pot tornar a passar.

Les dretes que ara parlen d’un cop d’estat volen continuar tenint segrestades les institucions, començant pel Tribunal Constitucional, sense acceptar que hi ha altres majories, perquè així ho van decidir els ciutadans. Els demòcrates no hem de tenir por a imposar la majoria, quan la minoria només vol el bloqueig. La Constitució s’ho mereix.

Subscriu-te per seguir llegint