Un final emocionant

Després de quinze anys de columnes d’opinió, encara em costa decidir de què parlar en la darrera de l’any; i encara més en aquest que acomiadem ple de relats de processos i recessos, vies mortes i trens amb retard, transformacions i decepcions, promeses sense fons, talent desaprofitat, benaventurats il·luminats i, sobretot, massa poques bones persones i molta mala gent.

Hem viscut amb excés de crispació i manca d’emoció; per això els vull explicar una història de ciutadanes i ciutadans anònims que encara tenen la capacitat de transmetre els valors més solidaris. Des de fa quatre anys em demanen una col·laboració d’aquelles que no es pensen amb el cap i s’accepten amb l’entusiasme del cor; escriure un conte de Nadal perquè prop d’un centenar de persones de totes les edats, gèneres, procedències i pensaments, el posin en escena fent servir els llenguatges universals de la música, el teatre i la dansa, com a eina d’inclusió.

Són cantaires d’una desena de corals, actrius i actors, músics i dansaires, que han treballat amb entusiasme durant moltes setmanes, en un espectacle que pretén despertar sentiments oblidats, compartint-los i encomanant-los. Són persones que s’han aplegat en un projecte genuïnament manresà per interpretar i cantar, recordant-nos allò que massa sovint tenim oblidat, obrir la ment per ser més tolerants.

No imagino millor dia que el d’avui, en el que seurem a taula compartint el desig que l’escudella ens escalfi l’ànim i els torrons ens endolceixin el panorama amarg, per fer-los participar d’aquesta petita gran història de superació, d’aquest projecte que va d’implicar i compartir per engrescar, sense cap més però tan necessària intenció.

Aquesta columna no és cap ficció i això passa a Manresa, de fet passarà el proper divendres a les vuit del vespre al teatre Conservatori; els convido a comprar la seva localitat a la pàgina web Kursaal.cat per veure l’«Emociona’t... la veu del Nadal». Ja sé que no són famosos, que no és un espectacle amb grans recursos, ni tan sols dels més recomanats a les agendes municipals perquè no es tracta de cap iniciativa corporativa, però hi ha un molt bon motiu per ser-hi: Agrair que encara hi hagi voluntat de generar confiança, sense cap altre objectiu que el de compartir una estona màgica per acabar l’any fent-lo brillar, una mica més del poc que ho ha fet humanament, des de la bona voluntat i la capacitat de fer-nos emocionar escoltant com sona l’esforç compartit. Quan ens preguntem quina mena de Nadal estem vivint, enmig d’un món ple de contradiccions i desequilibris socials, cal aplaudir aquestes veus que ens alimenten el cor i fan que el Nadal, cada vegada més potinejat, soni a pau. S’acaba l’any i anirà bé posar-hi un final fraternal i sentidament emocionant.

Subscriu-te per seguir llegint