Pressupost o Moció de censura

Aquests dies, amb l’eixordador soroll que arriba de la capital, passa com si res una situació molt delicada per Catalunya. ERC no té els suports per tirar endavant el pressupost. És curiós, però per l’espai que li dediquen els mitjans sembla un fet irrellevant. Cert que durant el procés era quelcom repetitiu, però no per això és menys transcendental.

El PSC, partit majoritari al Parlament, demana al govern minoritari quatre accions, que desbloquegi tres projectes cabdals per a l’economia com són l’aeroport, la B-40 i Hard Rock a Tarragona, i que es firmi el contracte programa amb Renfe per modernitzar la flota de trens de Rodalies. ERC respon que això no són temes pressupostaris i que no entren en la negociació.

El PSC les veu a venir, i repeteix una vegada i una altra les seves condicions, que considera que és el mínim exigible, atès que sent el més votat li ha de donar llum verda a un pressupost que no és el seu, però que la greu situació socioeconòmica recomana desbloquejar.

El Govern, per la seva banda, dia sí i dia també, busca qui li faci lloances als comptes no presentats, i va arribant a suposats acords sectorials amb diferents agents socials, però no belluga ni un dit en referència a les demandes que li fa qui les ha de votar.

De sotamà ERC busca que el Govern d’Espanya forci el PSC a votar-los. Si analitzem la seqüència, ens adonarem de fins a quin punt arriben.

Quan ja tenien resolt el tema de la reforma de sedició, es van treure de la màniga una nova reforma del Codi Penal, que creien que no es duria a terme, la malversació. Pedro Sánchez, que sembla obsessionat amb no veure més presos pels fets de la tardor del 17, ha articulat la reforma. En el moment en què ERC va veure que la modificació de la malversació era un fet va demanar immediatament el referèndum d’autodeterminació, recuperant la ja rebutjada pel Parlament, via la Claredat.

Ells consideren sempre que han de tenir una reclamació viva, i així avisen el PSOE que forci el PSC a votar-los el pressupost, i que no tingui temptacions de provocar-los una caiguda atès que aquest seria l’eix central de la seva campanya durant mesos amb el desgast que suposa a la resta d’Espanya.

Com podem veure, ERC supedita les necessitats de les catalanes i els catalans a la política espanyola, sense adonar-se que el PSC, tot i formar part del govern d’Espanya pren les seves pròpies decisions.

ERC està portant al límit al PSC, i no és conscient que si aquest no veu acceptades les seves demandes es veurà obligat, amb tot el que suposa, a presentar una esmena a la totalitat amb el que suposa atès que si el PSC la guanya, haurà de presentar una moció de censura, que haurà de pactar amb els altres grups per tal de guanyar-la, i poder formar govern. Això que sembla impossible, pot ser una realitat si alguns no canvien d’actitud.

Subscriu-te per seguir llegint