Quiosc Regió7

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

Pressupost o eleccions

Hi ha qui sosté que el discurs de Sant Esteve del president Aragonès va ser una provocació vers el PSC, al nivell de quan va cessar el seu vicepresident de Junts, busquen que els socialistes no votin el Pressupost. Un cop confirmat que el pressupost no tira endavant presentarà unes modificacions del pressupost de l’any 2022 per majors ingressos, de més de 3.000 milions per despesa social, i forçarà al PSC, a votar en contra, en tot el que significa. Diguem que aquesta tàctica li permetria arribar a les municipals i segons els resultats decidir.

El somni humit del quarter general d’Esquerra és, a més de presidir la Generalitat, tenir l’Alcaldia de Barcelona i la Presidència de la Diputació. Els treballs demoscòpics vers l’Ajuntament de Barcelona encara són confosos, però sigui quin sigui el resultat, el fet de pactar els pressupostos de la Generalitat únicament amb els comuns, els tanquen possibilitats. El mateix els passa amb la Diputació, i aquí encara sembla més clar, és francament molt improbable que les dues forces sumin. L’opció que el PSC deixi de ser el més votat a la província de Barcelona sembla quimèrica, per més Rufians que facin jugar.

El que en un principi pot semblar una errada en el càlcul, per part d’Esquerra, els podria beneficiar. Una situació tan favorable en món local per part dels Socialistes pot condicionar les decisions d’en Salvador Illa. Els bons alcaldes, que opten a la reelecció, saben que per eleccions sabates netes, dit en altres paraules, prop d’eleccions, tot net i polit, endreçat, i de trifurques, si pot ser, cap ni una.

Davant d’aquesta situació, podrà Salvador Illa presentar la moció de censura obligada per no haver de votar les modificacions pressupostàries?, o les votarà per evitar la sotragada, que ningú sap cap on portarà? Molt probablement estem davant de la decisió política més rellevant que haurà de prendre en molt de temps. Si no la presenta estarà reforçant al president dels 33 escons, si la presenta, posa en situació desconeguda al món local.

I els ciutadans què volen. És evident que l’aprovació del pressupost tal com està, per més que ens hagin dit que és fruit d’acords amb diferents agents, o permetre la pròrroga del de l’any 2022, és la continuació de la Catalunya actual. És veritat amb menys soroll i amb més diners, però sense cap aspiració a liderar el futur, sense cap il·lusió de lluitar per les noves oportunitats, sense la més mínima autoexigència. La Catalunya d’anar fent per un costat i la del ploricó per l’altre, atès que allò que no va bé, sempre és responsabilitat de Madrid. Aquella Catalunya que es posa d’esquena a qualsevol projecte innovador o de transformació real del país.

Si el govern no accepta una majoria de les peticions presentades la setmana passada pel PSC, sobretot les políticament transformadores, que signifiquen un gir copernicà a la política catalana, no hi pot haver una altra sortida, s’haurà de provocar anar a eleccions al Parlament.

Compartir l'article

stats