Que els bombin! I bon 2023

Del 2023 tothom diu, avisa, amenaça que no serà un bon any. Trobo que és una bona mala manera de començar. A mi ja m’han passat les ganes de seguir amb aquest any. Hem passat d’una eufòria habitual, tradicional i buida que embolicava els canvis d’any amb desitjos de bon any i amb auguris que amb el canvi d’any tot aniria bé o, si més no, més bé que l’any anterior, a enguany que, un cop assegut per escoltar el que en diuen els «experts» i portaveus de torn, no n’he sentit cap que digui que el 2023 anirà bé o senzillament millor que el 2022. Cap ni un. Gràcies per la franquesa. Tots els indicadors socials, econòmics, climàtics, laborals, geoestratègics, polítics, humanitaris... tots, tots, tots, ens diuen que l’any aquest que encara no tenim apamat serà un any de merda. En tots els sentits. Ep!, no ho dic jo, si voleu reclamar, adreceu-vos a tots els oracles públics i privats haguts i per haver. Alguns, quan els escoltes, sembla que tinguin ganes de donar-te aquesta mala notícia. Què deuen saber aquests oracles per coincidir en tants mals auguris per al nou any? Per un costat és una incògnita, per l’altre, ja em perdonaran, però no té cap mena de mèrit. Donant un cop d’ull al pati ja es veu que el pati no està net, que no hi ha intenció d’arreglar-lo i que, per tant, aquest any estarà pitjor que l’anterior. Això podria haver-ho dit fins i tot jo. Em sap greu que el 2023 hagi arribat per ser un any dolent, i el pitjor és que, desanimats com veníem de casa, només de pensar que passarem tot un any dolent no ens deixa amb gaires esperances ni forces per esperar que el proper, el 2024, sigui un any millor. Oi? Ja sé que com a missatge institucional de Cap d’Any no m’està quedant gaire optimista. Cert. Però és que el meu missatge comença realment ara: No fem cas del que ens diuen. Perquè no saben el que diuen i el que els interessa més és dir-nos que tot anirà a pitjor. Sí, si depèn d’ells, sí. No en tinc cap dubte. Tinc esperances (in) fundades en què aquest any serà bo perquè passaran coses interessants. Potser la primera és que deixarem de fer cas de segons qui i de segons què i anirem a la nostra. I anirem millor. Deixem-los estar i no els fem cas. Revoltem-nos. Potser ho saben que això està a punt de passar i per això intenten arronsar-nos amb els seus mals auguris. No sé en mans de qui estem, però sé que hem de canviar de mans. Que els bombin. Que si els bomben, el 2023 serà, és claríssim, un bon any.

Subscriu-te per seguir llegint