La nostra ciutat, Manresa, ha viscut èpoques de progrés amb quotes de benestar social remarcables, però recentment ha corregut una altra sort que, dissortadament, ens ha dut a una direcció oposada. Permeteu-me, doncs, que en aquesta ocasió comenci fent un breu repàs d’on ens trobem i com hem arribat fins aquí. En primer lloc, Manresa porta dècades de governs que, o bé han estat mediocres i mancats de capacitat de gestió, o bé els ha faltat un lideratge fort, convençut i ambiciós que visionés la ciutat de Manresa i li proposés un rumb tal com van fer, en el seu dia, Joaquim Nadal a Girona amb la transformació del centre històric o Antoni Farrés a Sabadell amb la idea de capitalitat i construcció de l’eix Macià. En segon lloc, i fruit d’aquesta incapacitat i incompetència, la ciutat ha hagut de fer-se càrrec d’enormes despeses i sobrecostos entre els quals es troben el Casino de Manresa, el terreny de les Saleses, la bonica plaça de la Reforma o recentment el Museu del Barroc, per anomenar alguns exemples. Aquest conjunt de fets, conjuntament amb despropòsits com l’Any Ignasià, Manresa 2022, han minvat la projecció i transformació de la ciutat, però també n’han debilitat l’autoestima i el modèlic teixit associatiu, comercial i industrial que hi havia a la dècada dels 80 i 90.
Estem malament, hem estat millor, però no hem fet fallida perquè la nostra ciutat preserva encara alguns actius molt importants que ens han sostingut i ens han de permetre capgirar la situació actual. D’entrada, un teixit associatiu, del qual me’n sento part, gestionat per gent admirable que, de manera altruista, desinteressada i sovint sense reconeixement ni recompensa, dediquen el seu temps a tots nosaltres i el manlleven de les seves famílies i amics. En segon lloc, una posició geogràfica estratègica i un entorn privilegiat. Finalment, una història que ens ha llegat patrimoni material modernista, gòtic i barroc inigualable però també immaterial que hem sabut cuidar fins a data d’avui.
A tot això, que segur que també provoca enuig a molts de vosaltres, no he pogut restar impassiu i aquesta preocupació em va dur, fa uns mesos, a interessar-me i entrevistar-me amb gent diversa, des d’associacions de veïns a entitats esportives o empresarials, per contrastar si aquestes sensacions eren compartides. El resultat és sabut i notori, impulsar i liderar una alternativa municipalista al govern actual que permeti recuperar el pols i el rumb a Manresa anomenada Impulsem Manresa. Una candidatura que s’allunyi de partits estàndard i només es degui als barris, les empreses i, en definitiva, els veïns. Una candidatura que recuperi l’esperit manresanista i torni a fer bategar el cor de Catalunya de forma ferma, participativa i constant. Cal predicar la grandesa, l’ambició i l’orgull que té aquesta ciutat perquè, al cap i a la fi, potser egoistament, només vull que els nostres fills i nets puguin gaudir i desenvolupar el seu projecte personal i professional en aquesta meravellosa ciutat que es diu Manresa.
