Lliçó del Barça de Xavi

Quin espectacle del Barça i quin ridícul del Madrid. És clar, l'equip de Xavi volia guanyar tant sí com sí la Supercopa i al Madrid li era més o menys igual. O això va semblar ahir. El partit de l'equip culer va ser una lliçó: possessió, pressió, arribada i gol. Gavi i Pedri van dominar el centre del camp com van voler, imposant-se per físic i per futbol. Quina exhibició. I De Jong? Que bo que és, que bé ha fet quedant-se. El partit del Madrid, en canvi, va ser dramàtic. A Ancelotti li ha caigut l'equip després del Mundial. La majoria dels jugadors estan sense energia i sense idees. Modric i Kroos en són els exemples més clars. Però també Rudiger, Mendy, Valverde o Camavinga. Què dir de Vinicius, que ni va aparèixer en tota la Final. Courtois està tapant les carències en els darrers partits, però no ho pot parar tot. I des de la banqueta tampoc no hi ha solucions. Encara que el pitjor del Madrid és que manca l'actitud, quelcom innegociable en qualsevol equip i més en un que ha fet de la seva fe en la victòria l'enveja de tot Europa.

El famós ADN Barça va aparèixer i va tornar a guanyar un títol. El debat era guanyar o jugar bé, posar l'estil per sobre del resultat o adaptar-lo en funció del rival. Una manera de jugar innegociable o negociar-la a cada partit. Ahir s'enfrontaven dues filosofies, però sense victòries no hi ha filosofia que valgui. El Barça va golejar i va jugar meravellosament, la combinació perfecta. Xavi té a la retina el futbol del millor Barcelona de la història. Els jugadors canvien, però ell no renuncia a una manera de jugar que es practica des de la Masia, cosa que enorgulleix els culers. L'error és menysprear l'altre futbol, el que representa el Reial Madrid. Creure fins al final, no rendir-se mai, posar el resultat per sobre de l'estil, ser capaç d'adaptar-se al rival, el del rei d'Europa… El que va estar desaparegut en combat a la Supercopa.

Xavi va aconseguir dues coses ahir: el seu primer trofeu com a entrenador del Barça i donar una lliçó a Ancelotti. L'italià ha de donar un cop a la taula o fer un parell de crits, com el seu homòleg a la pròrroga davant el València. Que posi les piles a més d'un abans que sigui massa tard.

Xiulets i aplaudiments

• El Sevilla, en descens. Quan donarà explicacions Monchi?
• Un altre empat d'un Atleti sense ànima. Cicle acabat.
• Bravo pel Derbi basc, exemple de passió i respecte.
• Guanyarà Nadal un altre Grand Slam? És igual, ja és el més gran.