Quiosc Regió7

Regió7

Pere Gassó

MIRALLS

Pere Gassó Ollé

Periodista

Per què voten poc els immigrants?

En les darreres setmanes, haureu vist com s’han multiplicat els anuncis als mitjans de comunicació demanant a la ciutadania immigrada, que no té nacionalitat, espanyola, a participar de les eleccions municipals vinents. Tota una declaració de bones intencions per part del govern de l’estat perquè tothom percebi que els ajuntaments són l’administració més propera i que pocs vots poden definir el color d’una corporació. S’interpel·la, doncs, a la immigració, però curiosament, el dret a vot està restringit als ciutadans de la Unió Europea i als procedents de tretze països, amb els quals hi ha signat un conveni reciprocitat. Ni els han vingut del Marroc o de la Xina, per poder només dos exemples, no cal que facin cap pas perquè, legalment, no poden passar per les urnes. Poques dades ho diuen tot: a Barcelona poden votar 4 ciutadans de Trinidat i Tobago, però no el 22.500 pakistanesos, els 20.952 de la Xina o els 15.009 del Marroc.

És tangible la poca voluntat de l’estat per obrir portes, però també un interès ben restringit per part dels estrangers que tenen dret a vot. Farà quatre anys, a les darreres municipals a la capital catalana, poc més del 20% dels que ho poden fer, es va inscriure per participar dels comicis municipals, mentre que dels extracomunitaris el percentatge es quedava amb un escarransit 4,2%. El 30 de gener s’exhaureix el termini per inscriure’s els que tinguin dret a vot a les eleccions de proper 30 de maig. Per què els immigrants que poden, gairebé no voten? No se senten identificats amb els Ajuntaments? Veuen els partits polítics com alguna cosa aliena a la seva realitat? Creuen que el seu vot no servirà per res?

La cursa electoral ha agafat embranzida i, moltes de les formacions, incorporen propostes relacionades amb la immigració, una part de les quals tendeixen a frenar l’arribada de nouvinguts i, a en ocasions, a limitar alguns dels drets socials que preveu la llei per a persones i famílies amb pocs recursos. És cert que la majoria de partits utilitzen paraules amables com «integració», convivència», interculturalitats» o semblants i que els ajuntaments solen organitzar actes puntuals per afavorir la interrelació. Els resultats solen ser pobres i cada comunitat cultural tendeix a tancar-se amb ella mateixa. Tampoc no aparenta ser un gran reclam que hi hagi llistes que incorporin persones d’origen estranger i amb situació plenament regularitzada.

Hi ha partits que, en aquest tema, tenen molt clars els blancs i els negres, però la realitat ens aporta una gran amalgama de grisos. De cara a aquestes properes eleccions, ni estat, ni col·lectius d’immigrants no sembla que tinguin una clara voluntat de tocar la paleta dels colors. O sia, que tot seguirà com fins ara, pocs amb dret a votar, dels que poden, pocs tampoc ho faran. Deu ser el país que volem, amb una part substancial de la població, superior als 16% que no diu res.

Convé que a les eleccions voti el màxim de gent possible perquè els resultats serà una fotografia molt més real de la ciutat o poble. Sabrem una mica millor què pensen els nouvinguts i quines polítiques avalen. Costa saber-ho en un món que una part de la gent poble de solemnitat de les faveles de Rio de Janeiro vota a Bolsonaro o a comunitats de l’estat que el discurs de Vox ha fet forat en col·lectius que, teòricament, no els haurien de ser afins.

Compartir l'article

stats