Expectatives raonablement optimistes

Les empreses de la Catalunya central miren amb cert optimisme l’entrada de l’any. Després d’un 2022 molt complicat, amb els efectes encara latents de la covid-19, els problemes en la cadena de subministrament que han alentit els ritmes de producció en sectors clau de la nostra economia i l’alentiment global, la guerra que es va iniciar el mes de març ho va acabar de posar tot cap per amunt. L’any passat es preveia dur, i ho va ser, però ni molt menys com podien esperar els auguris més temibles.

Hi ha hagut una duríssima puja dels preus de l’energia i la inflació s’ha desbocat, tot i el control en què sembla haver entrat els darrers mesos. La sotragada ha estat important, però l’economia del país i, per extensió, la de la Catalunya central sembla haver-se preparat a fons amb tants anys d’angoixa per aguantar gairebé el que calgui.

La disminució del poder adquisitiu implicarà una caiguda del consum que rebotarà en la producció. És esperable. Amb tot, cap dels agents econòmics qüestionats per aquest diari sobre les seves previsions per a l’any té un pressentiment negatiu sobre com evolucionarà la situació. Hi ha un factor clau, que és la no destrucció de llocs de treball. En aquest sentit, l’habituació al mecanisme dels expedients temporals fruit del cop de la pandèmia ha ajudat a enfortir un aixopluc per a les empreses i també per als treballadors. La reforma laboral, a més, ha apaivagat la fragilitat del mercat de treball. Aquesta és la clau de la no crisi que s’observa en l’horitzó immediat: si es mantenen les feines, encara que sigui amb sous estancats i amb una producció més a mida de les circumstàncies (s’apunta un canvi de dinàmica, en aquest sentit: ara ja no hi ha comandes a llarg termini), bingo. Pot ser un consol d’estúpids i no s’hi ha de resignar cap element de la cadena productiva. Però el fet és el fet.

En un entorn cada vegada més depenent dels efectes papallona, la consolidació d’un medi més compacte i garantista és un argument per fonamentar cert optimisme. En tot cas, és bo que els missatges que s’emeten siguin d’aquest caire: els estats d’ànim també dirigeixen les economies, i després d’un inici de segle tan convuls a tots ens convé una mica de tranquil·litat amb les expectatives. El que hagi de ser (i de sobrevinguts n’estem ben alliçonats), serà. De moment, gaudim de la falta d’un pessimisme exacerbat. Que ja és molt.

Subscriu-te per seguir llegint