1, 2, 3 globus

El cel és moooolt gran, i sembla que encara hi ha espai lliure per moure-s’hi secretament sense ser detectat pels radars. L’afer dels tres globus que els americans han abatut com si fossin versions xineses de l’Enola Gay ens ha permès saber que més enllà dels núvols hi ha coses que no creuries. Els globus científics i els meteorològics estan a uns 35 quilòmetres d’alçada i, per sota seu, hi ha un repertori enorme i desconegut d’objectes voladors d’origen nebulós. Aquests són els interessants. Per exemple, el segon i el tercer que l’aviació dels Estats Units ha tombat els darrers dies. Feien la mida d’un cotxe i volaven a uns 12 quilòmetres d’alçada, només una mica per sobre de les rutes comercials. Ningú no els ha reclamat, ni ha alçat el dit per dir eren meus. La Casa Blanca ha mostrat una mandra sorprenent a l’hora d’acusar algú o d’especular sobre el seu origen. Potser eren seus i estaven espiant els canadencs? Anaven camí de Sibèria? Aquest silenci és, exactament, el que dona vida a la llegenda dels OVNI. Aquests objectes són els que fan llumetes misterioses i alimenten els papanates de Cuarto Milenio. Però, en realitat, només són misteriosos per a nosaltres. No són fruit d’una tecnologia extraterreste infinitament superior a la nostra, sinó del virtuosisme dels estats per ocultar i mentir infinitament.

Subscriu-te per seguir llegint