La Cerdanya centrifugada

La Cerdanya te una nova paraula a la que habituar-se. Gentrificació. És a dir la centrifugació de gent que fa la fórmula turística residencial que el segle XIX va instaurar la burgesia i que la construcció de xalets del XX i XXI ha consolidat. Gent centrifugada per l’economia. Els que no es poden permetre pagar-se l’habitatge a la vall són expulsats de la comarca. L’estudi «Gentrificació i turistificació a la Cerdanya?» de Pep Vivas, Josep Maria Prat, Jorge Sánchez, Laia Aleu i Andrés Di Masso que ha publicat l’Institut d’Estudis Ceretans marcarà un abans i un després en la història econòmica de la comarca. L’estudi, que ha quedat recollit en un llibre, explica que des de mitja dècada dels anys 90 fins l’any 2020, la Cerdanya ha registrat un augment de població que l’ha fet passar dels 12.702 habitants de l’any 1995 als 19.107 de desembre del 2020. Aquestes xifres evidencien un augment de població del 50,4% en vint-i-cinc anys. La gentrificació queda palesa en l’anàlisi dels grups d’edat: l’estudi constat que el grup de fins als 19 anys ha passat en aquest període de representar el 21,6% de la població a fer-ho el 18%, és a dir que ha rebaixat la seva forquilla de població en 3,5 punts. De la mateixa manera que els joves e la vall han de marxar, o no tornar una vegada han acabat els estudis, l’estudi posa de manifest l’existència d’un altre segment d’edat que creix. Així, la forquilla d’entre 19 i 65 anys ha passat de ser el 60,3% a la Cerdanya a ser el 63,2% del total, és a dir que ha registrat un increment de 2,8 punts. El treball complet aquest anàlisi amb una radiografia sobre els nivells d’estudis i constata que l’increment de població en el segment adult és principalment de persones amb un alt nivell de formació. Així, l’estudi apunta que «la hipòtesi més raonable és que la població nouvinguda, amb més nivells d’educació, està reemplaçant la població preexistent». La gentrificació se suma doncs a la diagnòsi del quadre mèdic d’aquesta Cerdanya que ja ve patint altres malalties. Construcció disparada amb un índex d’obra nova sis vegades la mitjana nacional; preu mig del lloguer mensual al voltant dels mil euros; ràtio inexistent de lloguer de pisos per a llogaters tot l’any; un contrast laboral inassumible amb temporades turístiques altes d’agost, Nadal i Setmana Santa amb la comarca per sobre les 100.000 persones i temporades mitges i baixes amb els hotels tancats o la tendència a la baixa dels sous de les classes més populars, tal com descriu també l’estudi. I les administracions qui dia passa any empeny.

Subscriu-te per seguir llegint