Convergir el 1979, ajuntar-se el 2023

De les llistes electorals dels partits amb volum i tradició cal mirar-ne els dos extrems. A la part de dalt hi ha els candidats que formarien govern. A la part de baix hi ha sovint noms que aporten un valor simbòlic.

Mirant la candidatura de Junts per Manresa pels dos extrems es veu com enllaça clarament l’actual formació amb la desapareguda Convergència. Connecta de forma visible la proposta d’enguany amb etapes consistorials anteriors, tan antigues com les primeres eleccions municipals després del franquisme, l’abril del 1979. Fa tants anys com quaranta-quatre. Dos regidors d’aquell ajuntament formen part de la present candidatura.

Comencem per l’extrem superior de la llista liderada per Ramon Bacardit, que fou regidor d’Urbanisme entre el 2011 i el 2015 amb l’alcalde Valentí Junyent (i les sigles de CiU). Dels vuit primers noms, que probablement són el mínim necessari per governar, quatre estan ocupats per regidors del govern municipal sortint: Josep Gili (3), Mercè Tarragó (4), Josep Maria Fius (7) i Núria Masgrau (8). Hi ha doncs una reivindicació de la tasca de Junts dins el govern de coalició amb ERC. Una responsabilitat compartida que obliga Bacardit a filar molt prim quan critica la governació de Marc Aloy.

Però la part de baix és interessantíssima. Al penúltim lloc hi trobem Pere Oms, que va ser tinent d’alcalde i cap de colla de CiU al consistori 1979-1983 (i responsable de promoció econòmica amb Sanclimens el 1991, i candidat més votat a l’alcaldia el 1995, tot i que la suma del tripartit PSC-ERC-ICV el va deixar sense premi). Dues places més amunt, Àngels Torrens, que va ser regidora per CiU i responsable de Joventut, també al mandat 1979-1983. Trobar dos membres d’aquell consistori fundacional, ara amb 80 i 68 anys, en llocs de suport, és tot un missatge.

La idea que transmeten és clara: la vella Convergència és a dins de l’actual Junts. Amb les seves llums i les seves ombres, però també amb tot l’orgull.