Més que pirates

Tothom que ha llegit novel·les clàssiques d’aventures té al cap que hi ha algun lloc ple de pirates que es diu el mar dels Sargassos. Semblava que només era literatura. Però ara resulta que els sargassos s’han convertit en un gran problema. El sargàs és una alga que flota a la superfície de l’Atlàntic, principalment a l’alçada de les Bermudes; Colom ja la cita en el seu primer viatge, però el nom li van donar els portuguesos. Un cop l’any, quan ha fet el seu cicle vital, el corrent que roda des de Canàries fins al Carib porta tones d’alga morta a les costes caribenyes, cosa que obliga els hotelers a treure-les de les platges. Fins ara ha estat així: ecològicament equilibrat, suportable i normal. Però ja no és normal. Durant els darrers deu anys les arribades de sargàs mort a les platges està sent massiva, preocupant, i aquest any hi ha una massa d’alga flotant entre la costa nord de Brasil i la de Veneçuela que no té precedents. La creixent presència de nutrients a l’enorme riu Congo, fruit de la contaminació humana, dels productes utilitzats en mineria i dels fertilitzants, està alimentant la reproducció del sargàs a nivells mai vistos. Ara és com un tsunami. Els turistes amb daiquiri patiran molt aviat una poderosa invasió impulsada des d’Àfrica i lamentaran que, si espatllem el planeta, no hi ha enlloc on amagar-se. Res no és prou lluny.