Aigua, a qui s’hauria de sancionar?

En uns moments en què la sequera ha esdevingut tema prioritari, mirem enrere per constatar un altre dels grans mals produïts pel procés: deixar tot l’important per dedicar-se a fer volar coloms, destrossar l’economia, tirar per terra el prestigi assolit i causar danys múltiples... fins acabar en un gran fracàs.

Ara, ERC en el Govern, s’adona del temps i esforços perduts, i de pressa i corrents vol resoldre la problemàtica, començant per sancionar els ajuntaments que, segons ell, no hagin fet els deures. Però, a qui s’hauria de sancionar realment?

Transcric una part del document, elaborat pel Govern Alternatiu del PSC, aportat a la cimera de grups parlamentaris per tractar el tema de la sequera. «El Govern acumula una dècada d’inacció i de manca de lideratge, com en tants altres àmbits, sense tenir ni estratègia ni visió de futur per assegurar l’abastiment d’aigua.

Cal recordar que l’última inversió en aigua del Govern fou la dessaladora del Llobregat del 2009. Des d’aleshores, el pressupost total de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha reduït el 48%, s’ha passat de 1.117 milions el 2010 a 557 milions per al 2023.

Especialment rellevant és la reducció en el 75% de les inversions de l’ACA. Si el 2010 la suma dels capítols 6 i 7 (despesa de capital) era de 551 milions, el 2023 aquesta xifra s’ha reduït a 138 milions. Des de l’any 2015, l’any amb el pressupost més baix, les inversions s’han incrementat considerablement, però sense arribar a les xifres de l’any 2010. Encara faltaria invertir més de 400 M per assolir el nivell d’inversió pressupostària del 2010.

Però, no només s’ha reduït el pressupost, sinó que l’execució de la inversió en infraestructures del cicle de l’aigua, a càrrec de l’ACA , és molt baixa. Entre el 2017 i el 2022 cap any s’ha superat el 50% d’execució pressupostària. Destaca l’execució de l’any passat, el 2022, en què amb una situació d’alerta per la sequera no es va arribar al 21% d’inversió executada».

Tancada la referència al document, puc afegir altres dades que demostren la deixadesa, la falta de prioritats i el tarannà d’un Govern que espera que troni per anar a fabricar paraigües. Els càlculs fets pels tècnics encarregats avaluen en uns 132.000.000 els litres que es perden, per diferents causes, en el conjunt de Catalunya. Equivalen a gairebé un pantà de Sau cada any.

Els motius són diversos. Van des de punxades puntuals, a canonades en mal estat, trams molt envellits... parlem de centenars de quilòmetres, en el conjunt del país, i tant parlem de petits municipis com alguns de molt grans. En el cas dels petits i mitjans, la manca de finançament produeix retards en obres de renovació i substitució que només es duran a terme si el Govern hi posa ajuts adients, en forma de subvencions, per un 90 o 100% del cost. I declarar les obres d’urgència o emergència a fi de reduir tràmits i terminis.

Queda encara un altre detall, com és l’alta burocratització de l’ACA que motiva retards enormes, en els informes i autoritzacions d’obres, per part dels ajuntaments. En resum, si en el Decret de la sequera, el Govern preveia sancionar els ajuntaments incomplidors, hauria de començar per sancionar-se ell mateix, a la vista de la gestió passada i present. La futura no crec sigui millor.