Un tramvia a la carretera de Vic

Quan encara no sabem si pagarà la pena embogir pels canvis circulatoris a canvi d’esquivar patinets al Guimerà dels vianants, topo de morro amb l’esmolada imatge d’un tramvia a la carretera de Vic. Una proposta d’Impulsem Manresa per a la ciutat del 2040. Per edat no sé si arribaré a pujar-hi, però és probable que en pateixi les obres.

A veure, els tramvies m’agraden. No cal que siguin ancestrals i literaris com el que s’enfila al Chiado de Lisboa o el que carrega turistes a San Francisco. Poden ser moderns i utilitaris com els de nova implantació a Barcelona o a París. Però recordo perfectament les queixes que va provocar l’estesa de les vies a la Diagonal de Barcelona, i com el projecte de prolongació va enfonsar un alcalde. És clar que les redaccions de mitjans tan poderosos com el grup Godó i Catalunya Ràdio n’eren veïnes i patidores de les molèsties. Ves que no fos per això que donaven tanta corda als ciutadans emprenyats.

Al Viale Trastevere de Roma he anat en autobús per la calçada reservada al tramvia. Es veu que no tenien prou combois per atendre els horaris i completaven el servei d’aquesta manera. Anava bé perquè no patia les retencions del trànsit. Vaig pensar que un carril bus faria el mateix servei si fos respectat i no caldria organitzar la costosa desfilada de les màquines que arromanguen carrers per implantar les vies sobre la tòpica catifa d’herba estesa a tall d’excusa verda.

Però s’ha de reconèixer que una ciutat amb tramvia es penja una medalla que les altres no poden. I el manresanisme és una religió que sempre busca motius d’orgull per alimentar l’autoestima. Bàsquet en competicions internacionals, un restaurant on entra el Liam Neeson/Marlowe, i un tramvia; si pot ser, sonant una campaneta per avisar. Que passi per davant del Miami camí del Congost i l’utilitzin els jugadors del Baxi –o com se digui llavors. Caldrà decidir quant de patiment per les obres estem disposats a suportar a canvi d’aquesta satisfacció. Res no és de franc.