Quaranta-quatre anys després

Amb quaranta-quatre anys a l’esquena, el canvi en pobles i ciutats ha estat espectacular. Els qui vam entrar, l’abril del 79, en els ajuntaments, els vam trobar desmantellats, mancats de personal adient, financerament arruïnats, sense infraestructures, equipaments i serveis, proporcionals a les necessitats, i, sobretot, sense la legitimació que donen les eleccions democràtiques. La feina era immensa, però la vam fer.

I, a poc a poc, cada quatre anys vam anar donant relleu a una nova fornada de polítics, en una cadena que esperem que mai més es trenqui. I heus aquí que som pocs dies abans d’un nou relleu. Serà la dotzena vegada que s’elegeixen els nous consistoris que han d’administrar els ajuntaments fins a les properes, del 2027.

Els primers anys van ser terriblement complicats perquè treballàvem amb una precarietat immensa, però alhora amb unes lleis que s’anaven fent sobre la marxa. La imprevisió,era norma habitual. I sí, foren complicats, però no ho són menys en els temps actuals.

Els pressupostos han anat creixent, les competències, pròpies o impròpies, també, i amb elles un enorme i complex escenari de gestió, inversió i manteniment que requereix la presència i treball d’un potent equip de govern, recolzat per tècnics i funcionaris especialitzats. Qui cregui que en unes poques hores un ajuntament funciona, s’equivoca. Fins i tot, en els més petits, la dedicació no va per hores, sinó per dies.

I és en aquest àmbit, el de la gestió, on es veuen les diferències entre equips de govern, i la seva pertinença a uns partits o altres. Deixo clar el meu posicionament a favor de les llistes de partit, o recolzades per partits, com deixo clar el treball d’assessorament i ajuda als equips de govern, però també als d’oposició, per part dels partits.

Almenys, parlo amb coneixement de causa pel que fa al partit socialista. No hi ha intromissions, ni directius i encara menys imposicions, als equips de govern o d’oposició. En absolut. Tothom sap què pot fer i com ho ha de fer. Sempre complint les normatives legals, i de sotmetiment a les lleis vigents, siguin les municipals, sigui l’Estatut d’Autonomia o la Constitució. Precisament el partit socialista va donar exemple de seriositat i compliment dels drets i deures durant els llargs anys del procés independentista.

El temps i la Justícia ens han donat la raó, i així serà per sempre. Som en una democràcia plena, i els primers a donar exemple han de ser els regidors i alcaldes. I complerta aquesta obligació, s’han de convertir en models de gestió. De bona, eficient i exigent gestió. Ha quedat demostrat en aquest llarg període l’esplèndida feina feta en multitud de pobles i ciutats, fins al punt de convertir-se en models a copiar.

Doncs bé, aquest és el camí a seguir. Conec bé tots i cadascun dels equips de govern i d’oposició que hem tingut en el conjunt de la Catalunya central i puc afirmar que els que governaven han reforçat equips, i els d’oposició s’han renovat, a més d’afegir unes quantes candidatures més, prova d’haver superat els llargs i durs anys de procés independentista. Qui vulgui tenir governs pràctics i eficients, ho té ben fàcil per elegir. En pocs dies, veurem resultats.