«Ha estat una mica com tocar el cel»

Aquestes són les paraules de l’actor Daniel Rived, després de la seva experiència amb el director Pedro Almodóvar, al western «Extraña forma de vida» (Regió7, 26 de maig de 2023).

El jove actor, nascut a Santpedor el 1995, que interpreta l’ajudant del xèrif en aquesta producció, està radiant per l’oportunitat (i el paper) que el director manxec li ha ofert. I comprenc la seva expressió i la seva alegria, quan diu que «treballar amb Almodóvar ha estat una mica com tocar el cel».

M’imagino que els qui seran alcaldes després de les eleccions del diumenge 28, també tindran la mateixa sensació que té l’actor Daniel Rived. I és que després d’una difícil campanya electoral, obtenir l’alcaldia ha de ser «una mica com tocar el cel».

Amb tot, per als deixebles de Jesús, «tocar el cel» té unes connotacions molt diferents de les que expressa Daniel Rived. M’imagino que per a sor Lucía, construir un hospital de campanya a Ucraïna i ajudar la gent que passa fam a Manresa, així com donar un sostre a aquells que viuen al carrer, ha de ser per a ella «una mica com tocar el cel».

I quan les Germanes Oblates, la superiora general de les quals és la manresana Lurdes Perramon, ajuden les dones a sortir de la prostitució per oferir-los una nova vida, això ha de ser per a elles «una mica com tocar el cel».

I quan les Germanes Vedrunes de Manresa, com la Pilar, la Montserrat, la Lurdes, l’Adelaida, l’Anna Maria, malgrat les xacres, continuen essent testimonis d’esperança i de fraternitat, això és «una mica com tocar el cel» per a elles.

O els metges que he conegut a Manresa (com els Drs. Lluís Guerrero, Hèctor López, Andreu Garcia, Albert Idígora, Josep Miquel Viladoms i Joan Camí o les doctores Montse Domènech, Elisabet Gorgues i Lídia Creus), i les infermeres de Sant Joan de Déu, quan atenen els malalts més greus (sobretot els nens) i veuen com milloren, això ha de ser per a ells «una mica com tocar el cel».

I encara, els pares i els mestres que eduquen en valors els seus fills i els seus alumnes ajudant-los a créixer, en veure que es fan adults responsables, això ha de ser «una mica com tocar el cel».

O els periodistes de Regió7, que no es deixen manipular ni comprar, que aposten per l’honestedat, i que, (com els demana el papa) estan al servei de la veritat, això, també ha de ser per a ells, «una mica com tocar el cel».

O quan els monjos i les monges, als monestirs, acollim amb sol·licitud els hostes i els pelegrins i intentem de guarir les ferides que porten al cor tants germans nostres, això també ha de ser «una mica com tocar el cel».

I quan els voluntaris de Càritas o de la Creu Roja acullen, fan costat i rescaten els qui viuen enfonsats en la pobresa, i veuen com se’n surten, això també és «una mica com tocar el cel».

I és que quan mostrem la bondat del cor, això és “una mica com tocar el cel”. Per això els cristians no necessitem que ens truqui el Sr. Almodóvar, perquè quan fem el bé, això ja és “com tocar el cel”.