La llum torna a Manresa

Podem tirar més coets que a la Patum, s’ha graduat la primera promoció de Medicina de la UVic-UCC, va ser dilluns a Vic, el proper any la segona ho farà a Manresa. Plató va dir que on sigui que s’estimi la medicina també s’estimarà la humanitat, una fita com aquesta en uns dies en què la classe política està quedant en evidència en això del diàleg, per arribar a pactes en els quals interessa tot menys l’interès de la ciutadania, és un regal tan gran com l’aigua de la séquia.

Si fa trenta-tres anys, quan va néixer la Fundació Universitària del Bages, algú hagués dit que la Universitat a Manresa formaria i titularia futurs professionals mèdics, l’autoestima ciutadana s’hauria fet un fart de riure. Vint-i-un dels nous graduats i graduades han completat la seva formació, els darrers quatre anys, al campus manresà i a l’Hospital de Sant Joan de Déu; la cerimònia va tenir un marcat protagonisme bagenc amb la presència, entre d’altres, del doctor Jordi Aligué com a coordinador de la Unitat Docent de Medicina a Manresa, qui va pronunciar unes paraules que haurien de fer reflexionar molta gent: «Al darrere hi ha un gran equip humà que fa possible que passin coses increïbles».

Doncs sí, la trajectòria de constant creixement de la FUB tant en quantitat com en qualitat, la fusió amb la Universitat de Vic per crear la Universitat Central de Catalunya, necessària per assolir els estudis de medicina, i el posicionament entre les millors de l’estat, ha estat el fruit d’un equip de persones –i aquí cal fer especial esment al doctor Valentí Martínez, que al final d’aquest curs deixa el càrrec de director general amb una ovació en l’exercici de la seva tasca– que amb visió de futur, capacitat de negociació, excel·lència en la gestió i, sobretot, un tarannà obert allunyat de personalismes, han fet possible que aquesta ciutat que ara diuen que tenim pobra, envellida i mediocre en el conjunt de la nació, hagi estat solvent per demostrar que té una comunitat universitària capaç de garantir un esdevenir social, engrescador i plural, en la seva dimensió més humana; capaç de pensar en gran i assolir l’èxit.

Fa uns mesos, gràcies al darrer llibre del doctor i bon amic Armand Rotllan, vaig tenir l’oportunitat de conversar en públic amb el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, un pensador brillant que reivindicava metges i metgesses sensibles i empàtics amb les necessitats de la Catalunya central; entre moltes altres coses, això també ho farà possible aquesta promoció feta a casa nostra. Enhorabona a totes les persones implicades en aquesta transfusió d’autoestima, gràcies a elles el diagnòstic de futur ha millorat; ens calen més mostres de capacitat, competència i resultats, com aquesta i en vena.