El concurs del barroc no va ser «escrupolosament legal»

El passat 24 de maig, l’Ajuntament de Manresa difonia una nota de premsa per sortir al pas de les crítiques que li havien fet els partits polítics de l’oposició, i fins i tot –i curiosament– el propi soci de govern, arran de la publicació de la roda de premsa que vaig fer a la seu de Transversal, acompanyat de l’advocat Àlex Solà, el 12 de maig. En la nota de premsa de l’Ajuntament, a banda de diferents cortines de fum que els advocats de l’Ajuntament havien fet servir en el tràmit judicial, s’hi afegien com a mínim dues coses veritablement interessants, o sorprenents, pel que signifiquen enmig d’un procés judicial com el que tenim obert entre Transversal i l’Ajuntament de Manresa.

Mentides que es repeteixen i s’agreugen

Una és que les mentides que la regidora de Cultura Anna Crespo va dir en la sessió del ple de l’Ajuntament del 17 de juny de 2021, en la nota de premsa no només no es corregeixen sinó que s’agreugen. 

En la roda de premsa citada, vaig parlar de les mentides de la regidora, on afirmà que ja disposava dels certificats de Croquis (l’empresa guanyadora del concurs, a qui in extremis l’Ajuntament va demanar les certificacions dels projectes presentats en el currículum quan vam fer la impugnació del concurs) i que aquests eren correctes. Segons la nota de premsa de l’Ajuntament, citada per un mitjà de comunicació, «se’ls va sol·licitar [a Croquis] certificats de tots els projectes que havien presentat, documentació que van avançar per correu electrònic i dels quals la regidora Crespo ja disposava al ple del 17 de juny del 2021, i que posteriorment es van entrar oficialment per registre a l’Ajuntament». Vet aquí una mostra de com es pot ser tan barroer mentint: si molts dels certificats estan datats amb signatura electrònica, per tant de forma no manipulable, en dies posteriors al 17 de juny, fins i tot alguns el 30 de juny, era impossible que els tingués la regidora al despatx, que els hagués pogut revisar i poder dir que estaven perfectament bé (mireu la fotografia). A més a més, l’informe posterior que van fer els «experts de l’Ajuntament», es van excloure com a no admissibles 12 dels certificats aportats, un volum molt important de projectes que, per tant, no haurien d’haver estat valorats per l’Ajuntament, la qual cosa hauria fet caure l’empresa Croquis a posicions inferiors i no hauria estat seleccionada. 

Les explicacions sobre les 8 pàgines corroboren l’existència dels indicis delictius que observa Transversal

Però encara és més greu el que publicava l’Ajuntament en l’esmentada nota de premsa, quan explica per primera vegada les raons de l’existència de les 8 pàgines «misteriosament aparegudes» en l’expedient de Playmedia, pàgines sense segell d’entrada, i que no existien en l’expedient quan vam tenir la possibilitat de veure (i fotocopiar íntegrament) el currículum de Playmedia presentat al concurs. Unes pàgines que justificarien la selecció de Playmedia, per les quals hauria rebut els punts que motivaven la selecció entre els quatre equips seleccionats en la primera fase del concurs. 

Davant d’això, el govern explica que «durant la primera volta es va requerir a aquesta empresa més informació i aclariments sobre els projectes que havien presentat i un cop aquesta empresa ho va presentar, la documentació es va afegir al seu expedient, dins el termini atorgat a l’empresa per a realitzar aquests aclariments».

És una explicació que, suposo sense ser-ne conscients els qui la van redactar, corrobora l’existència d’indicis delictius consistents en manipular la documentació decisiva d’un concurs. 

D’entrada, en la documentació que l’Ajuntament de Manresa va enviar al Jutjat no consta cap petició d’aclariments ni documentació addicional a cap participant. Però resulta que la decisió d’incorporar Playmedia (sense la documentació acreditativa necessària) la va decidir el comitè d’experts el dia 2 d’octubre de 2020 a les 10 hores, on el comitè d’experts proposa a l’òrgan de contractació la selecció dels quatre concursants” i «a les 14 hores es dona per finalitzat l’acte.» Enlloc consta que s’acordés demanar cap aclariment a ningú ni que s’afegís cap documentació. I resulta que ara l’Ajuntament sembla reconèixer una gravíssima irregularitat que comportaria la nul·litat de tot el procediment: es va demanar, obtenir i incloure subreptíciament documentació justificativa de la puntuació assignada, després de la sessió única del jurat on es van seleccionar els quatre equips. 

En un concurs d’aquest tipus no es pot demanar nova informació, com ara diu l’Ajuntament que va fer a Playmedia. I les 8 pàgines «misterioses» aporten informació nova rellevant per justificar la puntuació, i per tant no són un aclariment, són nova informació decisòria.

Per què l’Ajuntament no posa en coneixement de l’opinió pública aquests documents, amb les seves dates i matisos? Doncs, és fàcilment deduïble: saben que el procediment no va ser correcte, i que podria tenir conseqüències legals greus. 

Seria bo que els responsables de l’Ajuntament reflexionin sobre aquesta situació i prenguin les mesures a l’alçada de la gravetat dels fets. No pot ser que tot segueixi igual, que els responsables dels fets continuïn tenint les mateixes responsabilitats, després d’haver-se confirmat que estem davant d’un procés de manipulació de la documentació que presenta indicis de prevaricació en favor d’un equip que no havia d’haver estat mai seleccionat. 

El concurs per a la redacció del projecte del Barroc no només va ser un procediment barroer, ple d’errors, negligències i de contradiccions (com mai havíem vist abans), sinó també un concurs amb indicis d’il·legalitat que caldria subsanar. 

Per a mi, defensar la funció pública passa per mirar amb rigor els fets, i netejar les males praxis quan aquestes són notòriament evidents. Tapar aquestes males praxis amb respostes com les de la nota de premsa de l’Ajuntament, o amb les declaracions de l’alcalde abans de les eleccions, reafirmant que el concurs va ser «escrupolosament legal» i que la nostra denúncia tenia motivacions polítiques, no fan altra cosa que encoratjar-nos a continuar denunciant que s’han fet coses molt malament. I ho continuarem fent en públic, per la via judicial oberta ara al TSJC, i també, potser, davant la fiscalia anticorrupció.