Hillary contra l’ultra Le Pene

El 7 d’octubre del 2016 Donald Trump i Hillary Clinton encaraven el darrer mes de campanya. Les enquestes globals donaven avantatge a Clinton, i entre la població educada hi havia la convicció que era impossible que un mamarratxo com Trump pogués ser elegit president, però els pronòstics per estats no deien el mateix: el sistema electoral posava molt en dubte la suposada inevitabilitat de Clinton, i semblava que cap diarrea de Trump no era prou pestilent per desanimar els seus votants. Tanmateix, aquell dia va esclatar el que en l’argot en diuen un game changer, un fet que ho canvia tot: el Washington Post publicava un vídeo on es veia i se sentia Trump dient a un periodista que, quan ets famós, si vols una dona «pots agafar-la pel cony, pots fer el que vulguis, et deixen», i hi afegia uns quants comentaris més per l’estil. Clinton va respirar: a un mes de la votació, allò havia de ser definitiu. Doncs no. Al final, Clinton va treure gairebé tres milions de paperetes més, però Trump va endur-se els estats clau per uns quants milers de vots, i la resta és història. El «grab them by the pussy» no va canviar res.

L’ultra de Vox que presidirà el parlament balear és una ronya que ha tuitejat coses com que «las mujeres són más beligerantes porque no tienen pene». Ho deu pensar perquè ell es diu Le Senne, un cognom ideal per a un ultra, a mig camí entre Le Pen i Le Pene. Estem veient subhomes així assumint alts càrrecs arreu. Gent amb fòbia sistèmica contra la ciència, el feminisme, la diferència i la intel·ligència. Hauria de ser suficient per alçar un mur de vots contra la dreta el 23 de juliol. I si aquí no funcionen els penis com a Estats Units no van funcionar els conys, doncs Viva Franco, i ja està.