Les costures estiuenques s’esquerden

Absorts en el dia a dia, enfeinats en tot o en res, estressats en ves a saber per quines raons, tothom espera les vacances. Han arribat o van arribant. Encara hi ha qui s’hi refereix com el moment per «desconnectar». Avui he rebut un correu d’un banc reclamant-me tal cosa mentre aprofiten per acollonir-me sobre els riscos de robatoris a patir durant els dies de lleure. De festa però espantats. La vacança és per a uns quants una necessitat, per a altres és la possibilitat d’explicar-ho després, i per a tants una obligació per múltiples raons com les familiars, al gust de cada consumidor turista. I cap allà anem tots apilotats. Dalt d’un avió, dins d’una piscina vora mar o a un hostal de muntanya.

Els militants de la solitud social ho enfoquem amb l’ànim invertit. Fer-ne implica caure de cap a llocs atapeïts i encara empitjora la percepció de la massa humana concentrada. Quasi tots marxem enduent-nos les cues habituals, les quals creixen i es multipliquen amb les d’altres estabulats allà. Per menjar, per comprar un gelat, per pujar a un tren, per comprar el diari (alguns encara en comprem) o per qualsevol rucada quotidiana.

Aquest estiu, aquests marcs genèrics s’embafaran molt més. Les cases rurals del Berguedà tenen ocupacions del 100%. A la Cerdanya no troben cambrers i els interessats a anar-hi a treballar no troben cap pis pagable amb el seu sou. Crec impossible trobar una imatge tan meridiana per visualitzar un problema confrontant dos fets. La perversió turística s’ha tornat estructural i, per tant, difícil de revertir.

Assumides les incerteses covidianes i guerreres, aquest any la demanda superarà l’oferta de llarg. El mercat ens aboca a massificacions, mals serveis i inflació de preu en qualsevol servei. El cas ceretà és al pic de la cruesa: els emprenedors turístics esperen un tsunami de clients mentre no tenen gent per atendre’ls.

L’excés de demanda infla els preus i no s’atura. Una majoria de ciutadans semblen tenir el suficient diner (de moment) per a una activitat burgesa com marxar de vacances durant algunes setmanes. La carestia indica els desequilibris amb risc d’empitjorar. A Puigcerdà i als voltants falten cases per als turistes que poden (o creuen poder) pagar per una segona o tercera residència deixant els treballadors del sector sense un trist habitatge digne.

Ens encarem a l’estiu de la saturació, de rècords de viatgers i del que alguns en diuen el retorn a la normalitat, o sigui, ple d’humanitat arreu, escampant-se amb altes quotes de contaminació i detritus generats entre tots, potser més alguns que altres. I com a alternativa només apareix a les esquerres més a l’esquerra amb una proposta de decreixement com a model de futur, horroritzant els sectors econòmics partidaris del contrari. Tard o d’hora caldrà encarar-ho com o igual al canvi climàtic. Quan arribi el moment definitiu se’ns requerirà per norma o compromís amb reduccions personals com menys sou, pèrdua de comoditats urbanites, la mida del cotxe i poques vacances consumistes. Qui vol ser el primer?